Bellotera

Noms comuns: Bellotera

Probablement sobra dir-ho: la paraula eivissenca “bellotera” és d’origen castellà. Allí s’hi diuen així les espècies que duen aglans (“bellotas”, paraula d’origen àrab que també es fa servir en eivissenc: “bellotes”; en valencià es diu “abellota”, de l’àrab sense intervenció del castellà), les espècies del gènere Quercus.

En eivissenc (i algun dialecte local de la Península com ara a Alacant i la Vall de Gallinera) es diu “bellotera” només a l’espècie Quercus ilex. A vegades s’escolta  encara la paraula catalana “alzina”, com en mallorquí i menorquí, sovint pronunciada com “auzina”. Per cert, en alguerès es diu “èligue”, òbviament derivat del nom llatí “ilex” (que és el nom llatí d’aquesta planta i no pas de la planta que duu el nom botànic Ilex).