Noms comuns: Bellotera
La paraula “bellotera”, per descomptat, vé de “bellota” que significa “gla”. Es diu “bellota” en castellà i en varis dialectes catalans com l’eivissenc, també en valencià (al costat de “abellota”) i tortosí. La parola és d’origen àrab.
Mentre que en castellà es diu “bellotera” a qualsevol arbre amb glans, és a dir totes les espècies del gènere Quercus, en eivissenc (i algun dialecte local de la Península com ara a Alacant i la Vall de Gallinera) es diu “bellotera” només a l’espècie Quercus ilex. A vegades s’escolta encara la paraula catalana “alzina”, com en mallorquí i menorquí, en general pronunciada com “auzina”.
Per cert, en alguerès es diu “èligue” (pronunciat com “èriga”), en sard “èlighe”, òbviament derivat del nom llatí “ilex” (que és el nom llatí d’aquesta planta i no pas de la planta que duu el nom botànic Ilex).
