Noms comuns: Bellotera
La paraula «bellotera», per descomptat, vé de «bellota» que significa «gla». Es diu «bellota» en castellà i en varis dialectes catalans com l’eivissenc, també en valencià (al costat de «abellota») i tortosí. La parola és d’origen àrab.
Mentre que en castellà es diu «bellotera» a qualsevol arbre amb glans, és a dir totes les espècies del gènere Quercus, en eivissenc (i algun dialecte local de la Península com ara a Alacant i la Vall de Gallinera) es diu «bellotera» només a l’espècie Quercus ilex. A vegades s’escolta encara la paraula catalana «alzina», com en mallorquí i menorquí, en general pronunciada com «auzina».
Per cert, en alguerès es diu «èligue» (pronunciat com «èriga»), en sard «èlighe», òbviament derivat del nom llatí «ilex» (que és el nom llatí d’aquesta planta i no pas de la planta que duu el nom botànic Ilex).
