Beta (Amaranthaceae)


Català
Beta maritima, la bleda silvestre, és una planta de les costes mediterrànies i atlàntiques de les Canàries fins al sud de Noruega i Suècia. És tolerant a la sal. La subspècie Beta maritima subsp. maritima la hay en Ibiza y Formentera.
La subspècie Beta maritima subsp. marcosii és endèmica de Cala Compte, les illes Bledes, s’Espartar i l’Arxipèlag de Cabrera, pot formar una comunitat amb Medicago citrina.
Les formes cultivades es diuen Beta vulgaris. A les Pitiüses es cultiven Beta vulgaris var. cicla, la bleda, i Beta vulgaris var. conditiva, la remolatxa d’hort.
La bleda s’ha naturalitzat i és freqüent al costat de camins. Tradicionalment és recullit i menjat.


Castellano
Beta maritima, la acelga silvestre, es una planta de las costas mediterráneas y atlánticas desde las Canarias hasta el sur de Noruega y Suecia. Es tolerante a la sal. La subespecie Beta maritima subsp. maritima la hay en Ibiza y Formentera.
La subespecie Beta maritima subsp. marcosii es endémica de Cala Compte, las Illes Bledes, s’Espartar y el Archipiélago de Cabrera, puede formar una comunidad con Medicago citrina.
Las formas cultivadas se llamam Beta vulgaris. En las Pitiusas se cultivan Beta vulgaris var. cicla, la acelga, y Beta vulgaris var. conditiva, la remolacha roja.
La bleda se ha naturalizado t es frecuente al lado de caminos. Tradicionalmente es recogido y comido.

Deutsch
Beta maritima, der Wilde Mangold, ist eine Pflanze der Küsten des Mittelmeeres und des Atlantiks, von den Kanaren bis zum Süden Norwegens und Schwedens. Sie ist salztolerant. Die Unterart Beta maritima subsp. maritima gibt es auf Ibiza und Formentera.
Die Unterart Beta maritima subsp. marcosii ist ein Endemit von Cala Compte, der Illes Bledes, von s’Espartar und des Cabrera-Archipels, sie kann eine Gesellschaft mit Medicago citrina bilden.
Die Kulturformen nennt man Beta vulgaris. Auf den Pityusen kultiviert man Beta vulgaris var. cicla, den Mangold, und Beta vulgaris var. conditiva, die Rote Bete.
Der Mangold hat sich ausgewildert und ist häufig an Wegrändern zu finden. Er wird traditionell gesammelt und gegessen.



English
Beta maritima, the wild chard, is a plant of the coasts of the Mediterranean Sea and the Atlantic, from the Canaries to the south of Norway and Sweden. It is salt tolerant. The subspecies Beta maritima subsp. maritima grows on Ibiza und Formentera.
The subspecies Beta maritima subsp. marcosii is endemic of Cala Compte, the Illes Bledes, s’Espartar and the Cabrera Archipelago, it can form a community with Medicago citrina.
The cultivated forms are called Beta vulgaris. On the Pityuses their are grown Beta vulgaris var. cicla, the chard, and Beta vulgaris var. conditiva, the beetroot (or beet).
The chard has escaped into the wild and is frequently found at the edges of roads. It is traditionally collected and eaten.

Noms / Nombres / Namen / Names
Beta maritima L.
Beta vulgaris L.
Beta vulgaris subsp. maritima Thell = Beta maritima
Beta vulgaris var. cicla K. Koch
Beta vulgaris var. conditiva Alef.
