Noms comuns: Llimó

En català hi ha diferentes paraules per al fruit de Citrus limon. Es sol dir o “llimona” o “llimó”, tots dues d’origen àrab (“ليمون”). En valencià es diu “llima”, un nom ambigu perquè en altres dialectes es fa servir per a altres cítrics, en eivissenc es diu així el fruit de Citrus media (“cidra” en castellà).

En el dialecte que a vegades es diu català oriental (perquè és l’est del Principat), i a vegades es diu català central (perquè és més o menys el centre dels Països Catalans), el fruit es diu “la llimona”, així també en mallorquí i menorquí és “sa llimona”.

En el dialecte que a vegades es diu català occidental (perquè és l’oest del Principat) i a vegades es diu català nord-occidental (perquè és el nord-oest dels Països Catalans), el fruit es diu “lo llimó”, així també en alguerès.

Quan hi ha dues paraules en català, l’eivissenc té una tendència a triar la paraula més propera a la castellana. Com que en castellà es diu “limón”, en eivissenc és “es llimó”. Així resulta la situació que en aquest cas té la mateixa paraula que els dos dialectes més llunyans.