Thymbra

Thymbra capitata (Lamiaceae)

La Mola, Formentera

Català

Aquesta espècie, la frígola vera o la frígola o farigola de Sant Joan, és molt abundant a les garrigues d’Eivissa i Formentera. És una de les dues plantes que donen el nom a la comunitat fitosociològica Teucrio piifortii-Corydethymetum capitati (la planta característica de la qual és Rosmarinus officinalis). Quan a les Pitiüses es parla de “sa frígola“, és aquesta planta.

La planta és mediterrània però falta a les regions més fredes de la conca mediterrània, per exemple és absent a França. És present d’Alacant fins a Portugal i a totes les Balears. Creix sobretot sobre sòls calcaris i per això troba bones condicions a les Pitiüses.

Floreix pel juny i juliol. És pol·linitzada per abelles i dóna un font abundant de nèctar per a les abelles domèstiques. Es diu “mel de frígola” a la mel de l’època de la seva floració, en veritat sol dur menys del 50% de frígola.

A les Pitiüses aquesta espècie té uns úsos tradicionals: Es produeix aigua de frígola bullint fulles i flors, aquesta “aigua” serveix contra el mal del ventre. El licor anomenat “frígola” s’obté d’aquesta espècie. La mel de frígola serveix per curar el refredat. I la infusió s’empra per curar dolors d’estòmac. Per a aquest últim ús tradicionalment es coll el dia de Sant Joan, fet a què es deu el seu nom català. A vegades, els pagesos l’afegeixen al vi pagès per dar-hi un sabor més aromàtic. També és un ingredient del licor herbes eivissenques.

Castellano

Esta especie, el tomillo cabezudo, aceitunero o andaluz, es muy abundante y dominante en las garrigas (tomillares) de Ibiza y Formentera. Es una de las dos plantas que dan el nombre a la comunidad fitosociológica Teucrio piifortii-Corydethymetum capitati (cuya planta característica es Rosmarinus officinalis). Su nombre catalán balear “frígola” se ha establecido también en el castellano local para distinguir la especie del género Thymus, el tomillo propiamente dicho.

La planta es mediterránea pero falta en las regiones más frías de la cuenca mediterránea, por ejemplo es ausente en Francia. Es presente de Alicante hasta Portugal y en todas las Baleares. Crece más que nada en suelos calcáreos y por lo tanto encuentra buenas condiciones en las Pitiusas.

Florece en junio y julio. Es polinizada por abejas y da un fuente abundante de néctar para las abejas domésticas. Se llama “miel de frígola” a la miel de la época de su floración, en verdad suele llevar menos del 50% de esta planta.

En las Pitiusas esta especie tiene unos usos tradicionales: Se produce aigua de frígola hirviendo ho­jas y flores, esta “agua” sirve contra el dolor de vientre. El licor llamado “frígola” se obtiene de esta especie. La miel de tomillo sirve para curar el res­friado. Y la infusión se emplea para curar dolores de estómago. Para este último uso tradicionalmente se recogía el día de San Juan, hecho al que se debe su nombre catalán. Los payeses la añaden a veces al vino payés para darle un sabor más aromático. También es ingrediente del licor hierbas ibicencas.

Deutsch

Diese Art, der Kopfthymian, ist in den Garrigues von Ibiza und Formentera sehr häu­fig und dominant. Sie ist eine der zwei Pflanzen, die der Pflanzengesellschaft Teucrio piifortii-Corydethymetum capitati (deren Charakterpflanze Rosmarinus officinalis ist) den Namen geben.

Die Pflanze ist mediterran, fehlt aber in den kühlsten Regionen des Mittelmeergebietes, fehlt beispielsweise völlig in Frankreich. Sie kommt von Alicante bis Portugal und auf allen Balearen vor. Sie gedeiht vor allem auf Kalkböden und findet daher auf den Pityusen gute Bedingungen vor.

Sie blüht in Juni und Juli. Sie wird von Bienen bestäubt und stellt eine ergiebige Nektarquelle für Honigbienen dar. Man spricht von Thymianhonig beim Honig seiner Blütezeit, obgleich er weniger als 50% Thymian enthält.

Auf den Pityusen hat diese Art einige traditionelle Nutzungen: Man gewinnt Thymianwasser (kata­lanisch: aigua de frígola), indem man Blätter und Blüten abkocht, dieses „Wasser“ wird gegen Bauchschmerzen eingesetzt. Der Likör namens „frígola“ wird aus dieser Art gewonnen. Thymianhonig wird gegen Erkältungen genutzt. Und Tee ist gegen Magenschmerzen in Gebrauch. Zu diesem letzteren Zweck sammelt man die Pflanze traditionell am Johannistag, woher der katalanische Name rührt. Die Bauern fügen ihn manchmal dem Bauernwein bei, um diesem einen würzigeren Geschmack zu verleihen. Auch ist er eine Zutat im Likör hierbas ibicencas.

English

This species, the headed thyme, is very abundant and dominant in the garrigues of Ibiza and Formentera. It is one of the two plants which give the name to the plant community Teucrio piifortii-Corydethymetum capitati (the characteristic plant of which is Rosmarinus officinalis).

The plant is Mediterranean but is absent in the coolest regions of the Mediterranean basin, it is, for example lacking completely in France. It is present from Alicante till Portugal and on all the Balearics. It grows mainly on lime soils and therefore finds good conditions on the Pityuses.

It flowers in June and July. It is pollinated by bees and provides a productive nectar source for honey-bees. Honey is called thyme honey if it is from the flowering period of this species although it contains usually less than 50% thyme.

In the Pityuses this plant has some traditional uses. Leaves and flowers are boiled to achieve aigua de frígola, which serves against stomach aches. The liqueur called “frígola” is obtained from this species. Thyme honey is used to cure colds. And thyme tea is used against stomach aches. For this latter use it was traditionally collected on Saint John’s day, from which habit it received its Catalan name. The peasants sometimes add it to their wine to give it a more aromatic taste. Moreover it is an ingredient in the liqueur hierbas ibicencas.

Enlace externo:

El tomillo cabezudo como planta medicinal