Ramaderia

Ecologia: Ramaderia

Català: Ramaderia

La ramaderia és una part important de l’ecologia humana d’Eivissa i Formentera. És un tema que evoca moltes emocions. Però aquí no hi és el lloc per a parlar de la ramaderia industrial i el seu impacte nociu al medi ambient. Tampoc és el lloc per a considerar diferents doctrines alimentícies i aspectes ideològics de la ramaderia. Aquí s’hi tracta de parlar de la ramaderia de past i la seva conexió amb els ecosistemes.

Perquè tots els ecòlegs i ecologistes aprecien la ramaderia de past extensiu i molts mengen algo de carn d’anyell per això? En qualsevol lloc de clima moderat (no, per exemple, en regions seques com ara Fuerteventura) els pastos extensius són uns ecosistemes de gran valor: alberguen molts insectes i per conseqüència aranyes i aucells insectívors. La desaparició de molts insectes i aucells per molt d’Europa es deu per part a l’intensificació de la ramaderia i la substitució de pastos per camps de conreu intensiu.

La ramaderia tradicional del Mediterrani és, en molts indrets, la transhumància: pastors migren amb els seus ramats d’ovelles i cabres per grans distàncies i amb grans canvis d’altura. A Eivissa no hi ha aquelles distàncies ni grans diferències d’altura, encara menys a Formentera. A més, l’individualisme dels eivissencs ha fet difícil la migració. Per tant la ramaderia eivissenca és una forma molt reduïda de la transhumància.

Per una banda, com ja ho hem vist, la ramaderia de past extensiu crea uns ecosistemes de gran biodiversitat. Per l’altra banda també es sap que la cabra en molts indrets és coneguda com a destructiva quant a la vegetació i fomenta la denudació (comunment anomenada erosió). Ja veiem que és un tema complex que no s’acaba en un simple dualisme de bo i dolent.

De totes formes, la ramaderia joga un paper important en l’alimentació tradicional de les Pitiüses amb productes tan importants com el formatge de cabra i la sobrassada (un embotit de carn crua de porc).

Els animals de ramat que es fan servir a Eivissa i Formentera, són l’ovella i la cabra, tots dues amb races autòctones. No hi ha cap raça bovina autòctona, però antigament alguns pagesos tenien unes poques vaques mallorquines o frisones. (Si volem comprar llet de vaca de producció local, podem comprar-ne de Menorca on les vaques estan al past.)

Una amenaça per al bestiar són els cans (gossos) assilvestrats a Eivissa.

Cal reconéixer que la ramaderia eivissenca no és tan extensiva com ho és l’autèntica ramaderia transhumante. Tanmateix, les màquies i garrigues que parcialment es deuen a la ramaderia, són uns ecosistemes de gran valor ecològic, també a Eivissa i Formentera.

El bestiar forma part dels ecosistemes agropecuaris. Els animals treuen nutrients del past, creant ecosistemes hipòtrofs (és a dir, amb pocs nutrients) i aporten nutrients en forma de fems per a adobar els conreus, imprescindibles en l’horticultura ecològica. Al voltant dels estables creixen nitròfits (plantes que necessiten molt nitrogen) com ara Urtica, planta poc comuna en altres indrets a les Pitiüses.

Per aprofitar els rebuigs orgànics (inclòs el xerigot) els pagesos tenen porcs. A vegades són de la raça porc negre de Formentera.

Fins després de la meitat del segle XX el cavall era força important per al treball del camp. No té raça autòctona.

Amb el turisme des dels anys 1960 i 70 la força del sector agropecuari va minvant. Això significa un perill per a les races autòctones, no tant per als ecosistemes que canvien de tota manera.

Al juny del 2008 es va crear la Federació Pitiüsa de Races Autòctones (FePiRA, sovint es diu el nom en castellà), la federació que inclou l’Associació de Criadors d’Ovella Eivissenca, l’Associació de Criadors de Cabra Pitiüsa, l’Associació de Criadors de Gallina Eivissenca, l’Associació de Criadors de Conill Eivissenc i l’Associació de Criadors de Porc Negre de Formentera i d’Eivissa.

Ovelles eivissenques / Ovejas ibicencas / Ibizenkische Schafe / Ibicencan sheep

 Castellano: Ganadería

La ganadería es una parte importante de la ecología humana de Ibiza y Formentera. Es un tema que evoca muchas emociones. Pero aquí no es el lugar para hablar de la ganadería industrial y su impacto nocivo al medio ambiente. Tampoco es el lugar para considerar diferentes doctrinas alimenticias y aspectos ideológicos de la ganadería. Aquí se trata de hablar de la ganadería de pasto y su conexión con los ecosistemas.

¿Por qué todos los ecólogos y ecologistas aprecian la ganadería de pasto extensivo y muchos comen algo de carne de cordero por eso? En cualquier lugar de clima moderado (no, por ejemplo, en regiones secas como Fuerteventura) los pastos extensivos son unos ecosistemas de gran valor: albergan muchos insectos y por ende arañas y pájaros insectívoros. La desaparición de muchos insectos y pájaros por mucho de Europa se debe por parte a la intensificación de la ganadería y por la sustitución de pastos por campos de cultivo intensivo.

La ganadería tradicional del Mediterráneo es, en muchos lugares, la trashumancia: pastores migran con sus rebaños de ovejas y cabras por grandes distancias y con grandes cambios de altura. En Ibiza no hay esas distancias ni grandes diferencias de altura, menos aún en Formentera. Además, el individualismo de los ibicencos ha dificultado la migración. Por lo tanto la ganadería ibicenca es una forma muy reducida de la trashumancia.

Por un lado, como ya lo hemos visto, la ganadería de pasto extensivo crea unos ecosistemas de gran biodiversidad. Por el otro lado también se sabe que la cabra en muchos lugares es conocida como destructiva en cuanto a la vegetación y fomenta la denudación (comúnmente llamada erosión). Ya vemos que es un tema complejo, más allá de un simple dualismo de bueno y malo.

De todas formas, la ganadería juega un papel importante en la alimentación tradicional de las Pitiusas con productos tan importantes como el queso de cabra y la sobrasada (un embutido de carne cruda de cerdo).

Las reses que se usan en Ibiza y Formentera, son la oveja y la cabra, las dos con razas autóctonas. No hay ninguna raza bovina autóctona, pero antiguamente algunos payeses tenían unas pocas vacas mallorquinas o frisonas. (Si queremos comprar leche de vaca de producción local, podemos comprar de Menorca donde las vacas están en el pasto.)

Hay que reconocer que la ganadería ibicenca no es tan extensiva como lo es la auténtica ganadería trashumante. Sin embargo, las maquias y garrigas que parcialmente se deben a la ganadería, son unos ecosistemas de gran valor ecológico, también en Ibiza y Formentera.

Una amenaza para las reses son los perros asilvestrados en Ibiza.

El ganado forma parte de los ecosistemas agropecuarios. Las reses quitan nutrientes del pasto, creando ecosistemas hipótrofos (es decir, con pocos nutrientes) y aportan nutrientes en forma de estiércol para abonar los cultivos, imprescindible en la horticultura ecológica. Alrededor de los establos crecen nitrófitos (plantas que necesitan mucho nitrógeno) como Urtica, planta poco común en otros lugares en las Pitiusas.

Para aprovechar los rechazos orgánicos (incluido el suero de leche) los payeses tienen cerdos (puercos, Sus scrofa). A veces son de la raza cerdo negro de Formentera.

Hasta después de la mitad del siglo XX el caballo era muy importante para el trabajo del campo. No tiene raza autóctona.

Con el turismo desde los años 1960 y 70 la fuerza del sector agropecuario va menguando. Eso significa un peligro para las razas autóctonas, no tanto para los ecosistemas que cambian de todo modo.

En junio de 2008 se creó la Federación Pitiusa de Razas Autóctonas (FePiRA), la federación que incluye las asociaciones de criadores de oveja ibicenca (Associació de Criadors d’Ovella Eivissenca), de cabra pitiusa (Associació de Criadors de Cabra Pitiüsa), de gallina ibicenca (Associació de Criadors de Gallina Eivissenca), de conejo ibicenco (Associació de Criadors de Conill Eivissenc) y de cerdo negro de Formentera (Associació de Criadors de Porc Negre de Formentera i d’Eivissa).

Cabra pitiüsa / Cabra pitiusa / Pityusenziege / Pityusian goat

Deutsch: Viehhaltung

Die Viehhaltung ist ein wichtiger Teil der Humanökologie von Ibiza und Formentera. Sie ist ein Thema, das viele Emotionen hervorruft. Aber hier ist nicht der Ort, die Massentierhaltung und ihre schädlichen Auswirkungen auf die Umwelt zu betrachten. Es ist auch nicht der Ort, verschiedene Ernährungslehren und ideologische Aspekte der Viehhaltung zu betrachten. Hier geht es darum, über die Weidewirtschaft und ihre Verbindung mit den Ökosystemen zu sprechen.

Warum schätzen alle Ökologen und Naturschützer die Extensivweidewirtschaft und viele essen deshalb etwas Lammfleisch? An jedem Ort gemäßigten Klimas (aber nicht, um ein Beispiel zu nennen, in Trockengebieten wie Fuerteventura) sind Extensivweiden wertvolle Ökosysteme: Sie beherbergen viele Insekten und daher Spinnen und insektenfressende Vögel. Das Verschwinden vieler Insekten und Vögel in großen Teilen Europas ist teilweise eine Folge der Intensivierung der Viehhaltung und des Ersetzens der Weiden durch Felder mit Intensivackerbau.

Die traditionelle Viehhaltung im Mittelmeergebiet ist vielerorts die Transhumanz: Hirten wandern mit ihren Schaf- und Ziegenherden über große Entfernungen und mit großen Höhenunterschieden. Auf Ibiza gibt es keine derartigen Entfernungen und auch keine großen Höhenunterschiede, noch weniger auf Formentera. Zudem hat der Individualismus der Ibizenker die Wanderungen erschwert. Daher ist die ibizenkische Viehhaltung eine reduzierte Form der Transhumanz.

Einerseits schafft, wie wir schon gesehen haben, die extensive Weidewirtschaft Ökosysteme großer Biodiversität. Andererseits weiß man auch, dass die Ziege vielerorts als zerstörerisch in Bezug auf die Vegetation bekannt ist und dass sie die Denudation (gemeinhin Erosion genannt) fördert. Wir sehen schon, dass dies ein komplexes Thema ist, das sich nicht in einem einfachen Dualismus von gut und schlecht erschöpft.

Jedenfalls spielt die Tierhaltung eine wichtige Rolle in der traditionellen Ernährung der Pityusen mit so wichtigen Produkten wie dem Ziegenkäse und der Sobrassada (einer Wurst aus rohem Schweinefleisch).

Die Herdentiere, die auf Ibiza und Formentera gehalten werden, sind das Schaf und die Ziege, beide mit heimischen Rassen. Es gibt keine heimische Rinderrasse, aber früher hielten manche Bauern einige wenige Mallorquinische oder Holstein-Frisian-Kühe. (Wenn wir Kuhmilch aus lokaler Erzeugung kaufen wollen, können wir welche von Menorca kaufen, wo die Kühe auf der Weide sind.)

Es ist anzuerkennen, dass die ibizenkische Viehhaltung nicht so extensiv ist wie die echte Transhumanz. Dennoch sind die Macchien und Garrigues, die teils auf die Viehhaltung zurückgehen, Ökosysteme mit großem ökologischem Wert, und zwar auch auf Ibiza und Formentera.

Eine Bedrohung für die Nutztiere sind die verwilderten Hunde auf Ibiza.

Die Tiere bilden einen Teil der landwirtschaftlichen Ökosysteme. Sie nehmen Nährstoffe von der Weide fort, wobei sie hypotrophe (das heißt nährstoffarme) Ökosysteme schaffen, und tragen Nährstoffe in Form von Mist (Dung) zum Düngen der Kulturen bei, unverzichtbar im biologischen Gemüsebau. Um die Ställe wachsen Nitrophyten (Pflanzen, die viel Stickstoff brauchen) wie Urtica, eine Pflanze, die sonst auf den Pityusen wenig verbreitet ist.

Um organische Abfälle zu nutzen (einschließlich Molke), halten die Bauern Schweine (Sus scrofa). Manchmal sind sie von der Rasse Schwarzes Formentera-Schwein.

Bis nach der Mitte des 20. Jahrhunderts war das Pferd bei der Feldarbeit sehr wichtig. Es hat keine heimische Rasse.

Mit dem Tourismus seit den 1960er und 70er Jahren nimmt die Stärke des landwirtschaftlichen Sektors ab. Das bedeutet eine Gefahr für die heimischen Rassen, nicht sosehr für die Ökosysteme, die sich ohnehin verändern.

Im Juni 2008 wurde der pityusische Dachverband der heimischen Rassen (Federación Pitiusa de Razas Autóctonas, FePiRA) gegründet, er umfasst die Züchtervereinigungen des Ibizenkischen Schafes (Associació de Criadors d’Ovella Eivissenca), der Pityusenziege (Associació de Criadors de Cabra Pitiüsa), des ibizenkischen Huhnes (Associació de Criadors de Gallina Eivissenca), des ibizenkischen Kaninchens (Associació de Criadors de Conill Eivissenc) und des Schwarzen Formentera-Schweines (Associació de Criadors de Porc Negre de Formentera i d’Eivissa).

Vaques roges mallorquines / Vacas rojas mallorquinas

English: Livestock keeping

Livestock keeping is an important part of the human ecology of Ibiza and Formentera. It is an issue that provokes a lot of emotions. But here is not the place to speak about livestock mass-production and ist harmful impact on the environment. Neither is it the place to consider different dietary teachings and ideological aspects of livestock keeping. Here it is all about pasture keeping and its connection with the ecosystems.

Why do all the ecologists and environmentalists appreciate extensive pasture economy and many of them eat some lamb? In any place in moderate climate (but not, for example, in dry regions like Fuerteventura), extensive pastures are ecosystems of great value: They house many insects and, as a consequence, spiders and insect-eating birds. The disappearing of many insects and birds in much of Europe is partly due to the intensification of livestock keeping and to substituting pastures with intensive fields.

The traditional Mediterranean livestock keeping is in many places transhumance: Herdspeople migrate with their herds of sheep and goats over long distances and with considerable changes in height. On Ibiza there are no such distances and no such height differences, even less on Formentera. Moreover, the Ibicencans’ individualism has made the migrations more complicated. Therefore the Ibicencan livestock economy is a reduced form of transhumance.

On one hand, like we have already seen, extensive pasture economy creates ecosystems of a great biodiversity. On the other hand it is also known that the goat in many places is famed as destructive on the vegetation and that it supports the denudation (commonly called erosion). We see already that it is a complex issue, far beyond a simple dualism of good and bad.

Anyway, livestock keeping plays an important role in the traditional diet of the Piyuses with such important products like goat’s cheese and sobrassada (a raw pork saussage).

The herd animals that are used on Ibiza and Formentera, are the sheep and the goat, both of them with a local breed. There is no local cattle breed but in the past some peasants had a few Majorcan or Holstein Frisian cows. (If we want to buy cows’ milk from local production, we can buy some from Minorca, where the cows are on the pasture.)

Every species has its specific eating behaviour. Sheep shorten the grass more than cows. Goats also eat branches of trees and shrubs.

It must be acknowledged that the Ibicencan livestock keeping is not as extensive as the real transhumance. Still the macchias and garrigues, which partially exist due to livestock, are ecosystems of a great ecological value, also on Ibiza and Formentera.

A threat for the livestock consists in the feral dogs on Ibiza.

The livestock forms part of agricultural ecosystems. The animals take nutrients away from the pastures, creating hypothoph (that is poor in nutrients) ecosystems and contribute nutrients in form of manure to fertilize the crops, indispensable in organic vegetable growing. Around the sheds there grow nitrophyts (plants that need lots of nitrogen) like Urtica, a plant that elsewhere is not so common on the Pityuses.

In order to make use of organical waste (including whey), the peasants keep pigs (Sus scrofa). They are sometimes of the breed black Formentera pig.

Until after mid-20th century the horse was of major importance for the works in the fields. It has no native breed.

With the tourism since the 1960s and 70s the strength of the agricultural sector is decreasing. That means a danger for the local breeds, not so much for the ecosystems, which change anyway.

In June 2008 the umbrella association of the native breeeds (Federación Pitiusa de Razas Autóctonas, FePiRA) was founded, which includes the breeders’ associations of the Ibicencan sheep (Associació de Criadors d’Ovella Eivissenca), the Pityusian goat (Associació de Criadors de Cabra Pitiüsa), the Ibicencan chicken (Associació de Criadors de Gallina Eivissenca), the Ibicencan rabbit (Associació de Criadors de Conill Eivissenc) and the black Formentera pig (Associació de Criadors de Porc Negre de Formentera i d’Eivissa).

Porc negre de Formentera / Cerdo negro de Formentera

Literatur

Gereon Janzing: Ziegenhaltung und Milchverarbeitung. In: Kritische Ökologie. Göttingen. 28 (2013): 15-20.