Posidonia

Posidonia oceanica (Posidoniaceae)

Català

Posidonia oceanica, la posidònia (comunment dit “alga” bé que botànicament no és alga sinó planta vascular), és endèmica de la Mar Mediterrània. Ocupa grans superfícies del sòl marí en poca profunditat (uns 2-25 m). Entre Eivissa i Formentera hi ha una posidònia de 8 km de diàmetre, la posidònia més gros coneguda.

A vegades es parla de l’ésser viu més gran de la Terra o en textes sensacionalistes fins i tot de l’individu més vell de la Terra. Des d’un punt de vista biològic no té gaire sentit de parlar d’un individu. Es tracta de clons i és superflu debatir si és una sola planta o un conjunt de moltes plantes conectades de la mateixa genètica. Per a les plantes no té gaire importància si queden totes conectades o si es separen. Així, en comptes de parlar d’un individu (és a dir “indivisible”) es podria parlar d’un “dividu”.

La planta es reprodueix per via vegetativa, poques vegades per flores i fruits, amb una sola llavor per fruit. Els fruits flotant per l’aigua es coneixen a les Balears com a “olives de mar”.

La posidònia té un gran valor ecològic, protegeix el sòl i recull la sorra. Les praderies submarines de posidònia són un biòtop de gran valor, hi viuen peixos i tenen els seus llocs de posada, també corns s’hi reprodueixen, i algunes plantes epífites creixen damunt la posidònia. El gat ver (Scyliorhinus canicula), un tauró, penja els ous a la posidònia (o a alguna alga). A més la posidònia fixa molt carboni, és a dir, produeix grans quantitats d’oxigen molecular.

El llibre de Manu San Félix té un llistat d’organismes que viuen damunt la posidònia, espècies d’algues epifítiques (inclosa Padina pavonica), foraminífers, esponges, cnidaris, mol·luscs, poliquets, crustacis i briozous.

Sovint es troba molta posidònia amontonada a les platges. Quan arriba la temporada del turisme, s’en treu. Les pilotes de fibres (“pets de monja”) que són força freqüents a les platges, són fibres de les arrels de la posidònia.

Alguns petits crustacis s’alimenten de fulles d’aquesta planta que s’han amontonat a la costa; les sargantanes d’alguns illots mengen aquells crustacis.

Dins els sostres de les cases eivissenques tradicionals es feia servir per a aïllament. Antigament també s’emprava com a llit del bestiar, i després barrejat amb el seu fems, servia d’adob.

En alguns llocs hi ha altres plantes una mica semblants, com Zostera marina.

Una amenaça per a les praderes de posidònia són els capitans que posen les ancres dins la posidónia malgrat la llei que ho prohibeix. Una altra amenaça són les aigües residuals que són fetes fluir a la mar sense depurar.

Castellano

Posidonia oceanica, la posidonia (comúnmente llamada “alga” aunque botánicamente no es alga sino planta vascular) es endémica del Mar Mediterráneo. Ocupa grandes superficies del suelo marino en poca profundidad (unos 2-25 m). Entre Ibiza y Formentera hay una posidonia de 8 km de diámetro, la posidonia más grande conocida.

A veces se habla del ser vivo más grande de la Tierra o en textos sensacionalistas hasta del individuo más viejo de la Tierra. Desde un punto de vista biológico no tiene mucho sentido hablar de un individuo. Se trata de clones i es superfluo debatir si es una sola planta o un conjunto de muchas plantas conectadas de la misma genética. Para las plantas no tiene gran importancia si quedan todas conectadas o si se separan. Así, en vez de hablar de un individuo (es decir “indivisible”) se podría hablar de un “dividuo”.

La planta se reproduce por vía vegetativa, pocas veces por flores y frutos con una sola semilla por fruto.

La posidonia tiene un gran valor ecológico, protege el suelo y recoge la arena. Las praderas submarinas de posidonia son un biotopo de gran valor, allí viven peces y tienen sus lugares de puesta, también caracolas se reproducen, y algunas plantas epífitas viven encima de la posidonia. La pintarroja (Scyliorhinus canicula), un tiburón gato, cuelga sus huevos en la posidonia (o en alguna alga). Además la posidonia fija mucho carbono, es decir, produce grandes cantidades de oxígeno molecular.

El libro de Manu San Félix tiene un listado de organismos que viven sobre la posidonia, especies de algas epifíticas (incluida Padina pavonica), foraminíferos, esponjas, cnidarios, moluscos, poliquetes, crustáceos y briozoos.

A menudo hay posidonia amontonada en las playas. Cuando llega la temporada del turismo, se quitan de allí. Las bolas de fibras que son muy frecuentes en las playas, son fibras de las raíces de la posidonia.

Algunos pequeños crustáceos se alimentan de hojas de esta planta que se han amontonado en la costa; las lagartijas de algunos islotes comen esos crustáceos.

En los techos de las casas ibicencas tradicionales se utilizaba para aislamiento. Antiguamente también se usaba como lecho del ganado, y después mezclado con su estiércol, servía de abono.

En algunos lugares hay otras plantas un poco parecidas, como Zostera marina.

Una amenaza para las praderas de posidonia son los capitanes que ponen las anclas en la posidonia a pesar de la ley que lo prohíbe. Otra amenaza son las aguas residuales que se hacen fluir al mar sin depurar.

Fulles a la costa / Hojas en la costa / Blätter an der Küste / Leaves on the coast
Amb epífit / Con epífito / Mit Epiphyt / With an epiphyte

Deutsch

Das Seegras Posidonia oceanica (trotz der üblichen spanischen und katalanischen Bezeichnung keine Alge, sondern eine Gefäßpflanze) ist ein Endemit der Mittelmeeres. Es besetzt große Flächen des Meeresbodens in geringer Tiefe (etwa 2-25 m). Zwischen Ibiza und Formentera gibt es eine Posidonia von 8 km Durchmesser, die größte bekannte Posidonia.

Manchmal wird vom größten Lebewesen der Erde gesprochen, in sensationalistischen Texten auch vom ältesten Individuum der Erde. Aus biologischer Sicht hat es nicht viel Sinn, von einem Individuum zu sprechen. Es handelt sich um Klone und es ist müßig, zu diskutieren, ob es eine einzige Pflanze ist oder mehrere miteinander verbundene Pflanzen gleicher Genetik. Für die Pflanzen spielt es keine große Rolle, ob sie alle verbunden bleiben oder getrennt werden. So könnte man statt von einem Individuum (das heißt “unteilbar”) von einem “Dividuum” sprechen.

Die Pflanze pflanzt sich vegetativ fort, selten mit Blüten und Früchten, mit einem einzigen Samen pro Frucht.

Das Seegras ist von großem ökologischem Wert, es schützt den Boden und sammelt Sand. Die unterseeischen Seegraswiesen sind ein wertvoller Biotop, dort leben Fische und haben ihre Laichplätze, und auch Schnecken pflanzen sich dort fort, und einige epiphytische Pflanzen wachsen auf dem Seegras. Der Kleingefleckte Katzenhai (Scyliorhinus canicula) hängt seine Eier ins Seegras (oder in eine Alge). Zudem fixiert das Seegras viel Kohlenstoff, das heißt, es produziert eine Menge molekularen Sauerstoff.

Das Buch von Manu San Félix hat eine Liste von Organismen, die auf der Posidonia leben, Arten von epiphytischen Algen (einschließlich Padina pavonica), Foraminiferen, Schwämmen, Cnidarien, Mollusken, Polychäten, Crustaceen und Bryozoen.

Oft gibt es große Haufen von Seegras an den Stränden. Wenn die Tourismussaison kommt, werden sie entfernt. Die an den Stränden häufigen Faserbälle sind Wurzelfasern des Seegrases.

Einige kleine Krebstiere ernähren sich von den Blättern des Seegrases, die an der Küste angehäuft sind; die Eidechsen einiger kleiner Inseln fressen diese Krebstiere.

In den Dächern der traditionellen ibizenksichen Häuser wurde es zur Isolierung verwendet. Früher wurde sie auch als Einstreu für das Vieh verwendet, und danach, gemischt mit dem Dung der Tiere, als Dünger.

An einigen Orten gibt es andere, etwas ähnliche Pflanzen, wie Zostera marina.

Eine Bedrohung für die Seegraswiesen sind die Kapitäne, die die Anker in das Seegras setzen trotz des Gesetzes das das verbietet. Eine andere Bedrohung sind die ungeklärten Abwässer, die man ins Meer fließen lässt.

Posidònia a la platja (a la dreta un “pet de monja”) / Posidonia en la playa / Seegras am Strand / Seagrass on the shore

English

The seagrass Posidonia oceanica (in spite of its common Catalan and Spanish name not an alga but a vascular plant) is endemic to the Mediterranean Sea. It occupies vast surfaces of marine soil in little depth (some 2-25 m). Between Ibiza and Formentera there is a seagrass of 8 km diametre, the largest seagrass known.

Sometimes one speaks of the biggest living being on Earth or in sesationalist texts even of the oldest individual on Earth. From a biological point of view it does not make much sense to speak of an individual. There are clons and it is superfluous to discuss if it is a single plant or many plants with the same genetic connected with one another. For the plants it is not of much importance if they stay connected or are seperated. So, rather than of an individual (that is “individable”) we could speak of a “dividual”.

The plant reproduces itself vegetatively, seldom with flowers and fruits, with a single seed per fruit.

The seagrass is of great ecological value, it protects the soil and collects sand. The submarine seagrass meadows are a valuable biotope, there live fishes and have their spawning grounds, also snails reproduce themselves there, and some epiphytical plants grow on the seagrass. The small-spotted cat-shark (Scyliorhinus canicula) hangs its eggs in the seagrass (or in some alga). Moreover the seagrass fixes a lot of carbon, which means, it produces great amounts of molecular oxygen.

The book by Manu San Félix has a list of organisms that live on the seagrass, species of epiphytic algae (including Padina pavonica), foraminifers, sponges, cnidaria, molluscs, polychaetes, crustaceans and bryozoa.

There are often heaps of seagrass on the beaches. When the touristic season comes, they are removed. The fibre balls frequent on the shores are root fibres of the seagrass.

Some small crustaceans feed on the seagrass leaves washed upon the coast; the lizards of some islets eat those crustaceans.

In the ceilings of traditional Ibicencan houses it was used for insulation. Formerly it was also used as a bed for the livestock and then, mixed with their manure, it served as a fertilizer.

In some places there are other plants, soewhat similar, like Zostera marina.

A menace for the seagrass meadows are the captains who put the anchors in the seagrass despite the law that forbids that. Another menace is the waste-water that is let into the sea without cleaning.

Literatura

Manu San Félix: La posidònia. El bosc submergit. Palma 2000.