Pol·linització

Català: Pol·linització

Perquè una flor pugui fer llavors, un gra de pol·len ha d’arribar a l’estigma. Hi ha plantes que s’autopol·linitzen. Allò és més freqüent a ecosistemes illencs que a continentals (bé que encara no està comprobat per a les Balears en particular). Altres plantes tenen mecanismes per evitar l’autopol·linització i així exigir una barreja de gens.

Amb la pol·linització, els no ecòlegs solen pensar en abelles domèstiques. En veritat, aquelles no són tan imprescindibles com es pensa. Les plantes silvestres no necessiten abelles domèstiques per a la pol·linització. Per a plantes cultivades, però, poden ésser importantíssimes.

Moltes plantes han d’ésser pol·linitzades per a poder desenvolupar llavors. Cada espècie de planta té la seva manera específica d’ésser polinitzada.

Algunes són pol·linizades pel vent, què es diu anemofília. L’anemofília es troba sobretot entre gramínies i arbres que s’agrupen en gran nombre dins el seu hàbitat. Exemples són les espècies de Pinus (pi) i totes les Poaceae (gramínies) que no s’autopol·linitzen. Les plantes anemòfiles poden estalviar els mecanismes per atreure i compensar els animals, no necessiten ni pètals cridaners ni nèctar, pel preu que un percentatge força més petit del pol·len arriba a un estigma de la mateixa espècie. L’anemofília és eficaç entre plantes que creixen en grans grups de la mateixa espècie com a les Pitiüses és el cas per exemple amb Pinus halepensis (pi bord).

Altres són pol·linitzades per animals, això es diu zoofília. Plantes zoòfiles en general tenen flors colorides perquè els animals les trobin fàcilment. Es pot dir que les flors són els òrgans per a l’intercanvi amb els animals. Pol·linització en el cas de zoofília sol ésser avantatjosa tant per a la planta com per a l’animal. En general l’animal rep menjar de la planta, sovint nèctar, a vegades només part del pol·len (que els insectes adults no mengen però algunes de les seves larves sí).

Segons els animals pol·linitzadors es pot distingir més: L’entomofília és pol·linització per insectes (abelles silvestres, mosques, escarabats …), això és el cas amb moltes plantes, per exemple les Apiaceae (umbel·líferes) solen ésser pol·linitzades per mosques o escarabats.

Si els insectes pol·linitzadors són abelles, es parla també de melitofília. Moltes abelles silvestres estan especialitzades estrictament a una o poques espècies de plantes. Només les abelles socials són generalistes i així pol·linitzen també moltes plantes introduïdas. L’abella social més important a les Balears -apart de l’abella domèstica– és el borinot comú. L’abella Anthophora balearica, endèmica d’Eivissa, Mallorca i Menorca, també pol·linitza una gran gama de plantes. Les obreres de les abelles socials i les femelles de les solitàries quan tenen cria, recullen pol·len per alimentar la cria, per això visiten plantes que no tenen nèctar com ara Papaver (rosella) i Nerium (baladre), els mascles no ho fan, tanmateix transporten el pol·len de plantes que visiten pel nèctar. Si són formigues les que pol·linitzen, es diu mirmecofília, com és el cas amb Cytinus (magraneta d’estepa).

L’ornitofília és la pol·linització per aucells, al Mediterrani segons es sap avui només hi ha Anagyris foetida (garrover del diable) i com aplanta introduïda Aloe arborescens.

La saurofília és la pol·linització per llangardaixos, a les Pitiüses la sargantana Podarcis pityusensis que pol·linitza per exemple Crithmum maritimum (fonoll marí).

Algunes plantes es pol·linitzen a sí mateixes, exemples són els cultius dels gèneres Triticum (blat), Hordeum (ordi) i Avena (civada).

A vegades es troben encara els noms més vells en -gàmia en comptes de -fília, com ara anemogàmia, ornitogàmia.

Castellano: Polinización

Para que una flor pueda hacer semillas, un grano de polen tiene que llegar al estigma. Hay plantas que se autopolinizan. Eso es más frecuente en ecosistemas isleños que en continentals (aunque no está comprobado para las Baleares en particular). Otras plantas tienen mecanismos para evitar la autopolinización i así exigir una mezcla de genes.

Con la polinización, los no ecólogos suelen pensar en abejas domésticas. En verdad, ésas no son tan imprescindibles como se piensa. Las plantas silvestres no necesitan abejas domésticas para la polinización. Para plantas cultivadas, en cambio, pueden ser importantísimas.

Muchas plantas deben ser polinizadas para poder desarrollar semillas. Cada especie de planta tiene su manera específica de ser polinizada.

Algunas son polinizadas por el viento, lo que se llama anemofilia. La anemofilia se encuentra sobre todo entre gramíneas y árboles que se encuentran en gran número en su hábitat. Ejemplos son las especies de Pinus y todas las Poaceae (gramíneas) que no se autopolinizan. Para la anemofilia, las plantas pueden ahorrar los mecanismos para atraer y compensar los animales, no necesitan ni pétalos llamativos ni néctar, por el precio de que un porcentaje mucho más pequeño del polen llega un estigma de la misma especie. La anemofilia es eficaz entre plantas que crecen en grandes grupos de la misma especie como en las Pitiusas es el caso por ejemplo con Pinus halepensis.

Otras son polinizadas por animales, eso se llama zoofilia. Plantas zoófilas por lo general tienen flores coloridas para que los animales las encuentren fácilmente. Se puede decir que las flores son los órganos para el intercambio con los animales. Polinización en el caso de zoofilia suele ser ventajosa tanto para la planta como para el animal. Por lo general el animal recibe comida de la planta, a menudo néctar, a veces sólo parte del polen (que los insectos adultos no comen pero algunas de sus larvas sí).

Segun los animales polinizadores se puede distinguir más: La entomofilia es la polinización por insectos (abejas silvestres, moscas, escarabajos …), eso es el caso con muchas plantas, por ejemplo las Apiaceae (umbelíferas) suelen ser polinizadas por moscas o escarabajos.

Si los insectos polinizadores son abejas, se habla también de melitofilia. Muchas abejas silvestres están especializadas estrictamente a una o pocas especies de plantas. Solo las abejas sociales son generalistas y así polinizan también muchas plantas introducidas. La abeja social más importante en las Baleares -aparte de la abeja doméstica– es el abejorro común. La abeja Anthophora balearica, endémica de Ibiza, Mallorca y Menorca, también poliniza una gran gama de plantas. Las obreras de las abejas sociales y las hembras de las solitarias cuando tienen cría, recogen polen para alimentar la cría, por tanto visitan plantas que no tienen néctar como Papaver i Nerium, los machos no lo hacen, sin embargo transportan el polen de plantas que visitan por el néctar. Si son hormigas las que polinizan, se llama mirmecofilia, como es el caso con Cytinus.

La ornitofilia es polinización por pájaros, en el Mediterráneo según se sabe hoy sólo hay Anagyris foetida y como planta introducida Aloe arborescens.

La saurofilia es la polinización por lagartos, en las Pitiüses la lagartija Podarcis pityusensis que poliniza por ejemplo Crithmum maritimum.

Algunas plantas se polinizan a sí mismas, ejemplos son los cultivos de los géneros Triticum (trigo), Hordeum (cebada) y Avena.

A veces se encuentran todavía los nombres más viejos en -gamia en vez de -filia, como anemogamia, ornitogamia.

Deutsch: Bestäubung

Damit eine Blüte Samen bilden kann, muss ein Pollenkorn auf die Narbe gelangen. Es gibt Pflanzen, die sich selbst befruchten. Das ist in insulären Ökosystemen häufiger als in kontinentalen (obwohl es speziell für die Balearen noch nicht bewiesen ist). Andere Pflanzen haben Mechanismen, um die Selbstbestäubung zu verhindern und so eine Gendurchmischung zu fordern.

Bei Bestäubung denken Nicht-Ökologen in der Regel an Honigbienen. In Wirklichkeit sind die Honigbienen nicht so unverzichtbar, wie man oft denkt. Wildpflanzen brauchen keine domestizierten Bienen zur Bestäubung. Für Kulturpflanzen können sie dagegen sehr wichtig sein.

Viele Pflanzen müssen bestäubt werden, um Samen zu entwickeln. Jede Pflanzenart hat ihre spezifische Art, bestäubt zu werden.

Einige werden vom Wind bestäubt, das nennt man Anemophilie. Anemophilie ist am verbreitetsten bei Gräsern und Bäumen, die in ihrem Habitat in großer Zahl vorkommen. Beispiele sind die Arten von Pinus und alle Poaceae (Gräser), die sich nicht selbst bestäuben. Anemophile Pflanzen können sich Mechanismen zum Anziehen und Belohnen der Tiere sparen, sie brauchen weder farbige Blütenblätter noch Nektar, zum Preis, dass ein viel geringerer Prozentsatz des Pollens auf eine Narbe derselben Art gelangt. Die Anemophilie ist effektiv bei Pflanzen, die in großen Beständen derselben Art wachsen, was auf den Pityusen beispielsweise bei Pinus halepensis der Fall ist.

Andere werden von Tieren bestäubt, das heißt Zoophilie. Zoophile Pflanzen haben gewöhnlich farbige Blüten, damit die Bestäuber sie leicht finden. Die Blüten sind sozusagen die Organe des Austausches mit der Tierwelt. Bestäubung im Fall von Zoophilie ist in der Regel zum Nutzen sowohl der Pflanze als auch des Tieres. Gewöhnlich erhält das Tier von der Pflanze Nahrung, oft Nektar, manchmal nur einen Teil des Pollens (den erwachsene Insekten nicht fressen, wohl aber ihre Brut).

Je nach Bestäuber kann man weiter unterscheiden: Entomophilie ist Bestäubung durch Insekten (Wildbienen, Fliegen, Käfer …), das ist der Fall bei vielen Pflanzen, zum Beispiel die Apiaceae (Doldengewächse) werden in der Regel von Fliegen oder Käfern bestäubt.

Falls die bestäubenden Insekten Bienen sind, spricht man auch von Melittophilie. Viele Wildbienen sind hochspezialisiert auf einzelne Pflanzenarten. Nur die sozialen Bienen sind Generalisten und können somit auch eingeführte Pflanzen bestäuben. Die wichtigste soziale Biene der Balearen – außer der Honigbiene – ist die Erdhummel. Die Biene Anthophora balearica, endemisch auf Ibiza, Mallorca und Menorca, bestäubt ebenfalls eine große Auswahl an Pflanzen. Die Arbeiterinnen der sozialen Bienen und die Weibchen der Solitärbienen, wenn sie Brut haben, sammeln Pollen zur Ernährung der Brut, deshalb besuchen sie Pflanzen, die keinen Nektar haben, wie etwa Papaver und Nerium, die Männchen tun das nicht, dennoch transportieren sie Pollen von Pflanzen, die sie wegen des Nektars besuchen. Wenn es Ameisen sind, die bestäuben, heißt das Myrmekophilie, wie im Fall von Cytinus.

Ornithophilie ist Bestäubung durch Vögel, im Mittelmeergebiet nach bisherigem Kenntnisstand nur Anagyris foetida und als eingeführte Pflanze Aloe arborescens.

Saurophilie ist Bestäubung durch Echsen, auf den Pityusen die Eidechse Podarcis pityusensis, die beispielswesie Crithmum maritimum bestäubt.

Manche Pflanzen bestäuben sich selber, Beispiele sind die Kulturpflanzen der Gattungen Triticum, Hordeum und Avena.

Manchmal findet man noch die älteren Namen auf -gamie statt -philie, wie Anemogamie, Ornithogamie.

English: Pollination

In order that a flower can develop seeds, a pollen grain has to get on the stigma. There are plants that pollinate themselves. This is more frequent in island ecosystems than in continental ones (although it has not yet been proven for the Balearics in particular). Other plants have mechanisms to avoid self-pollination and so demand a mixing of genes.

With pollination non-ecologists usually think of honey-bees. As a matter of fact they’re not as indispensable as is thought. Wild plants don’t depend on domestic bees for their pollination. For cultivated plants, on the contrary, they can be very important.

Many plants need to be pollinated to be able to grow seeds. Each plant species has its specific way of being pollinated.

Some are pollinated by the wind, which is called anemophily. Anemophily is most common with grasses and trees that are very frequent in their habitats. Examples are the species of Pinus and all the Poaceae (grasses) that do not pollinate themselves. Anemophilous plants can do without the mechaisms to attract and compensate animals, they do not need either conspicuously coloured petals or nectar, at the price that a much smaller percentage of the pollen finds a stigma of the same species. Anemophily is efficient among plants that grow in huge groups of the same species like on the Pityuses is the case with Pinus halepensis.

Others are pollinated by animals, this case is called zoophily. Zoophilous plants usually have coloured flowers so that the animals find them easily. The flowers are so-to-speak the organs for external exchange with the animals. Pollination in case of zoophily is usually a benefit for both the plant and the animal. Usually the animal receives food from the plant, often nectar, sometimes (as with poppies) only part of the pollen (which adult insects do not eat but some of their larvae do).

According to what animals pollinate, one can distinguish further: Entomophily is pollination by insects (wild bees, flies, beetles …), that is the case with many plants, for example the Apiaceae (umbellifers) are usually pollinated by flies or beetles.

If the pollinating insects are bees, one also speaks of melittophily. Many wild bees are highly specialized on single plant species. Only the social bees are generalists and therefore also pollinate many introduced plants. The most important social bee on the Balearics – apart from the honey-bee – is the buff-tailed bumblebee. The bee Anthophora balearica, endemic on Ibiza, Majorca and Minorca, also pollinates a wide range of plants. The working-bees of the social species and the females of the solitary bees when they have got larvae, collect pollen to feed the larvae, therefore they visit plants that do not have nectar like Papaver and Nerium, the males do not do that, yet they carry pollen of plants they visit for their nectar. If it is ants that pollinate, it is called myrmecophily, like in the case of Cytinus.

Ornithophily is pollination by birds, in the Mediterranean according to the current state of knowledge only the shrub Anagyris foetida and as an introduced plant Aloe arborescens.

Saurophily is pollination by lizards, on the Pityuses the lizard Podarcis pityusensis, which pollinates for instance Crithmum maritimum.

Some plants pollinate themselves, examples are the crop plants of the genera Triticum, Hordeum and Avena.

Sometimes the older names in -gamy instead of -phily are still found, for example anemogamy, ornithogamy.