Podarcis pityusensis

Podarcis pityusensis (Lacertidae)

Es Coll des Jondal, Eivissa

Català: Sargantana pitiüsa

A Eivissa, Formentera i la majoria dels illots, les sargantanes són omnipresents. L’espècie Podarcis pityusensis, la sargantana pitiüsa, és endèmica de les Pitiüses, només hi ha unes poblacions introduïdes a Mallorca i en algun lloc a la Península. A les Gimnèsies hi ha una espècie semblant, Podarcis lilfordi, que a Mallorca i Menorca està extinta però continua als illots com Cabrera, Dragonera, Aire i moltes altres. La sargantana té un nínxol ecològic força important a les Pitiüses.

Sobre el nombre de subespècies de Podarcis pityusensis no hi ha unanimitat. Alguns veuen tan sols a Formentera 40 subespècies, per a altres, totes les sargantanes de Formentera, també amb s’Espalmador i els illots al voltant -amb la sola excepció de sa Torreta- pertanyen a una única subespècie Podarcis pityusensis formenterae. Fet és que les sargantanes de la Mola i del Cap de Barbaria tenen tons blaus (sobretot les velles), les des Trucadors són les més clars de l’arxipèlag. Molts illots tenen les seves poblacions endèmiques, sovint considerades subespècies, com ara Podarcis pityusensis vedrae as Vedrà i es Vedranell. En alguns illots a prop de la ciutat d’Eivissa es van introduir sargantanes per raons científiques, per exemple as Dau Gros i a s’Illa Negra de Llevant.

A Eivissa i Formentera es troben sovint a prop de les poblacions humanes. Un biòtop on es mouen amb freqüència, són els murs.

Aquesta espècie i la de les Gimnèsies es distingeixen de la majoria d’altres sargantanes en la seva alimentació: són omnívores amb tendència a herbívores; per tant tenen intestins més llargs que altres sargantanes. Els danys que els fan a les plantes, però, no solen ésser de dimensions perilloses. En alguns illots mengen petits crustacis que s’alimenten de fulles de Posidonia oceanica. També mengen formigues on n’hi ha.

Com que mengen nèctar i pol·len i transporten grans quantitats de pol·len, pol·linitzen algunes plantes. Això s’ha demostrat per a Crithmum maritimum i (a Cabrera) Euphorbia dendroides. En altres plantes com Daucus carota i Allium ampeloprasum es suposa que també ho fan perquè es sap que mengen el pol·len, però no s’ha comprobat encara una pol·linització eficaç.

A més actuen en la dispersió (saurocòria) d’algunes plantes com ara Cneorum tricoccon i (a alguns illots) Withania frutescens. Mengen els fruits i deixen les llavors amb els excrements.

Els únics depredadors que les amenacen als illots són les gavines. A Eivissa i Formentera hi ha a més cans (gossos) i gats i alguna vegada un capisgrany (Lanius,  per exemple, l’espècie Lanius senator, el capsigrany pròpiament dit, és comú aquí) o un eriçó (Atelerix algirus, sinònim: Erinaceus algirus) i en els últims anys serps; a Eivissa genetes (la subespècie endèmica Genetta genetta isabellae).

Literatura baix

Sa Pedrera de Puig des Savinar, Eivissa

Castellano: Lagartija pitiusa

En Ibiza, Formentera y la mayoría de los islotes, las lagartijas son omnipresentes. La especie Podarcis pityusensis, la lagartija pitiusa, es endémica de las Pitiusas, solo hay unas poblaciones introducidas en Mallorca y en algún sitio en la Península. En las Gimnesias hay una especie parecida, Podarcis lilfordi, que en Mallorca y Menorca está extinta pero sigue en los islotes como Cabrera, Dragonera, Aire y muchas otras. La lagartija tiene un nicho ecológico muy importante en las Pitiusas.

Sobre el número de subespecies de Podarcis pityusensis no hay unanimidad. Algunos ven solo en Formentera 40 subespecies, para otros, todas las lagartijas de Formentera, también con s’Espalmador y los islotes alrededor -con la sola excepción de sa Torreta- pertenecen a una única subespecie Podarcis pityusensis formenterae. Hecho es que las lagartijas de la Mola y del Cap de Barbaria tienen tonos azules (sobre todo las viejas), las de es Trucadors son las más claras del archipiélago. Muchos islotes tienen sus poblaciones endémicas, a menudo consideradas subespecies, como Podarcis pityusensis vedrae en es Vedrà y es Vedranell. En algunos islotes cerca de la ciudad de Ibiza se introdujeron lagartijas por razones científicas, por ejemplo en es Dau Gros y en la Illa Negra de Llevant.

En Ibiza y Formentera se encuentran a menudo cerca de las poblaciones humanas. Un biotopo donde se mueven con frecuencia, son los muros.

Esta especie y la de las Gimnesias se distinguen de la mayoría de otras lagartijas en su alimentación: son omnívoras con tendencia a herbívoras; por tanto tienen intestinos más largos que otras lagartijas. Los daños que les hacen a las plantas, sin embargo, no suelen ser de dimensiones peligrosas. En algunos islotes comen pequeños crustáceos que se alimentan de hojas de Posidonia oceanica. También comen hormigas donde hay.

Ya que comen néctar y polen y transportan grandes cantidades de polen, polinizan algunas plantas. Eso se ha demostrado para Crithmum maritimum y (en Cabrera) Euphorbia dendroides. En otras plantas como Daucus carota y Allium ampeloprasum se supone que también lo hacen porque se sabe que comen el polen, pero no se ha comprobado todavía una polinización eficaz.

Además actúan en la dispersión (saurocoria) de algunas plantas como Cneorum tricoccon y (en algunos islotes) Withania frutescens. Comen los frutos y dejan las semillas con los excrementos.

Los únicos depredadores que los amenazan en los islotes son las gaviotas. En Ibiza y Formentera hay además perros y gatos y alguna vez un alcaudón (Lanius, por ejemplo la especie Lanius senator, el alcaudón común, es común aquí) o un erizo (Atelerix algirus, sinónimo: Erinaceus algirus) y en los últimos años serpientes; en Ibiza ginetas (la subespecie endémica Genetta genetta isabellae).

Literatura abajo

Cap de Barbaria, Formentera

Deutsch: Pityuseneidechse

Auf Ibiza, Formentera und den meisten kleinen Inseln sind die Eidechsen allgegenwärtig. Die Art Podarcis pityusensis, die Pityuseneidechse, ist auf den Pityusen endemisch, es gibt nur ein paar eingeführte Vorkommen auf Mallorca und an wenigen Orten des spanischen Festlandes. Auf den Gymnesien gibt es eine ähnliche Art, Podarcis lilfordi, die auf Mallorca und Menorca ausgestorben ist, aber auf den kleineren Inseln wie Cabrera, Dragonera, Aire und vielen anderen weiterhin vorkommt. Die Eidechse hat eine wichtige ökologische Nische auf den Pityusen inne.

Über die Anzahl der Unterarten von Podarcis pityusensis besteht keine Einigkeit. Einige sehen allein auf Formentera 40 Unterarten, für andere gehören alle Eidechsen von Formentera, auch mit s’Espalmador und den umliegenden Inseln – mit der einzigen Ausnahme von sa Torreta – zu einer einzigen Unterart Podarcis pityusensis formenterae. Tatsache ist, dass die Eidechsen von la Mola und dem Cap de Barbaria Blautöne haben (insbesondere die alten) und diejenigen von es Trucadors die hellsten des Archipels sind. Viele kleine Inseln haben ihre endemischen Populationen, oft als Unterarten angesehen, wie Podarcis pityusensis vedrae auf es Vedrà und es Vedranell. Auf einigen Inseln nahe Ibiza-Stadt wurden aus wissenschaftlichen Gründen Eidechsen eingeführt, zum Beispiel auf es Dau Gros und der Illa Negra de Llevant.

Auf Ibiza und Formentera findet man sie oft in der Nähe menschlicher Siedlungen. Ein Biotop, in dem sie sich häufig bewegen, sind die Mauern.

Diese Art und diejenige der Gymnesien unterscheiden sich von den meisten anderen Eidechsen durch ihr Ernährung: Sie sind Allesfresser mit Tendenz zu Pflanzenfressern; deshalb haben sie längere Därme als andere Eidechsen. Die Schäden, die sie an Pflanzen anrichten, sind allerdings normalerweise nicht von gefährlichen Dimensionen. Auf einigen kleinen Inseln fressen sie kleine Krebstiere, die sich von Blättern von Posidonia oceanica ernähren. Auch Ameisen fressen sie, wo es welche gibt.

Da sie Nektar und Pollen fressen, und große Mengen von Pollen transportieren, bestäuben sie einige Pflanzen. Das wurde für Crithmum maritimum gezeigt sowie (auf Cabrera) Euphorbia dendroides. Bei anderen Pflanzen wie Daucus carota und Allium ampeloprasum nimmt man an, dass sie es ebenfalls tun, da man weiß, dass sie den Pollen fressen, aber es wurde noch keine effektive Bestäubung nachgewiesen.

Zudem sind sie mit der Ausbreitung (Saurochorie) einger Pflanzen wie Cneorum tricoccon  und (auf einigen kleineren Inseln) Withania frutescens betraut. Sie fressen die Früchte und hinterlassen die Samen mit den Exkrementen.

Die einzigen Prädatoren, die sie auf den kleinen Inseln bedrohen, sind die Möwen. Auf Ibiza und Formentera gibt es zudem Hunde und Katzen und gelegentlich ein Würger (Lanius, zum Beispiel Lanius senator, den Rotkopfwürger, ist hier verbreitet) oder ein Igel (Atelerix algirus, Synonym: Erinaceus algirus) und in den letzten Jahren Schlangen; auf Ibiza Ginsterkatzen (die endemische Unterart Genetta genetta isabellae).

Literatur unten

Sant Rafel, Eivissa

English: Pityuses lizard

On Ibiza, Formentera and most of the islets lizards are ubiquitous. The species Podarcis pityusensis, the Pityusian lizard, is endemic to the Pityuses, there are only some introduced populations on Majorca and in some place of Mainland Spain. On the Gymnesians there is a similar species, Podarcis lilfordi, which is ectinct on Majorca and Minorca but continues to live on the islets like Cabrera, Dragonera, Aire and many others. The lizard has an important ecological niche on the Pityuses.

There is no agreement on the number of subspecies of Podarcis pityusensis. Some see 40 subspecies only on Formentera, for others all the lizards of Formentera and including s’Espalmador and the islets around – with the only exception of sa Torreta – belong to one subspecies Podarcis pityusensis formenterae. Fact is that the lizards of la Mola and the Cap de Barbaria have blue tones (mainly the older ones), those of es Trucadors are the lightest by colour of all the archipelago. Many islets have their endemic populations, often considered subspecies, like Podarcis pityusensis vedrae on es Vedrà and es Vedranell. On some islets near Ibiza-Town lizards were introduced for scientific reasons, for example on es Dau Gros and on the Illa Negra de Llevant.

On Ibiza and Formentera they are often found close to human settlements. A biotop where they move around frequently, are the walls.

This species and the Gymnesian one are different from most other lizards in their nutrition habits: they are omnivores with tendency to herbivores; that is why their intestines are longer than those of other lizards. The harms they do to the plants, however, do not usually reach critical dimensions. On some islets they eat small crustaceans, which feed on the leaves of Posidonia oceanica. They also eat ants where they are present.

As they eat nectar and pollen, they pollinate some plants. That was proven for Crithmum maritimum and (on Cabrera) Euphorbia dendroides. With other plants like Daucus carota and Allium ampeloprasum it is to be supposed that they also pollinate them because it is known they eat their pollen but an effective pollination has not been proven yet.

Moreover they act in the dispersal (saurochory) of some plants like Cneorum tricoccon and (on some islets) Withania frutescens. They eat the fruits and leave the seeds behind with their excrements.

The only predators that threaten them, are on the islets seagulls. On Ibiza and Formentera there are also dogs and cats and occasionally a shrike (Lanius, for example Lanius senator, the woodchat shrike, is common here) or a hedgehog (Atelerix algirus, Synonym: Erinaceus algirus) and in the last years snakes; on Ibiza genets (the endemic subspecies Genetta genetta isabellae).

Literature below

Es Trucadors, Formentera

Nom / Nombre / Name

Podarcis pityusensis Boscà

Es Daus: es Dau Gros (amb el far / con el faro / mit dem Leuchtturm / with the lighthouse), es Dau Petit

Literatura

Cirer, Antònia Maria i Jordi Serapio: Eivissa i Formentera. Sargantanes i illes. Eivissa 2015.

Pérez Mellado, Valentín: Les sargantanes de les Balears. Palma de Mallorca 2009.