Pinus

Pinus (Pinaceae)

Pinus halepensis
Pinus halepensis, Illot des Canaret

Català

Dels pins n’hi ha dues espècies a les Pitiüses. Depenen d’una ectomicoriza per a créixer bé. Com totes les coníferes, són anemòfils. Les inflorescències amb les llavors es diuen pinyes.

La fusta és important per a la construcció i per a llenya. En el segle XI hi havia exportacions de fusta al nord d’Àfrica.

Pinus halepensis, el pi blanc o, en eivissenc, es pi bord, és l’arbre que forma els boscos de les Pitiüses i a què aquelles es deuen el seu nom que és grec i significa “els rics en pins” (πίτυς “pi”). És una planta amb àrea dispersada al voltant del Mediterrani, més freqüent al Mediterrani occidental, falta a Sardenya i Còrsega. A Eivissa hi havia una tradició de treure’n reïna per fer pega en especials forns de pega. Se suposa que aquella tradició es remonta als temps dels cartaginesos. D’un tros buidat del tronc amb una pell de cabra es feia el tambor tradicional. A vegades hi ha un empelt de bruixa.

Pinus pinea, el pi pinyoner o pi pinyer, en eivissenc: es pi ver, és un arbre de dispersió discontínua al voltant de la Mar Mediterrània i fins a Portugal. Hi ha exemplars a les Pitiüses, no formen boscos. Floreix a la primavera. Les seves llavors, els pinyons, són menjades, també a les Pitiüses.

Pel març quan floreixen els pins, hi ha pol·len seu per tot arreu. Llavors els pagesos tanquen els aljubs perquè no hi entri el pol·len amb l’aigua de la pluja.

Un insecte que menja dels pins (de totes dues espècies) és l’eruga de la processionària del pi (arna del pi, Thaumatopoea pityocampa) bé que no és tan danyós com ho creu molta gent. No mata els arbres. Als boscos es poden trobar vasos de plàstic penjats que són trampes amb feromones femenines per atreure els mascles. També hi havia fumigacions que resultaven més eficaces contra les abelles que no contra le processionària.

Pinus halepensis
Trampa para la preocesionaria / Trampa per a la processionària / Falle für Prozessionsspinner / Tramp for the processionary

Castellano

De los pinos hay dos especies en las Pitiusas. Dependen de una ectomicorriza para crecer bien. Como todas las coníferas, son anemófilos. Las inflorescencias con las semillas se llaman piñas.

La madera es importante para la construcción y para leña. En el siglo XI había exportaciones de madera al norte de África.

Pinus halepensis, el pino carrasco o pino de Alepo, es el árbol que forma los bosques de las Pitiusas y al que ésas se deben su nombre que es griego y significa “los ricos en pinos” (πίτυς “pino”). Es una planta con área dispersada alrededor del Mediterráneo, más frecuente en el Mediterráneo occidental, falta en Cerdeña y Córcega. En Ibiza había la tradición de sacar resina para hacer pez en especiales hornos de pez. Se supone que esa tradición se remonta a los tiempos de los cartagineses. De un trozo ahuecado del tronco con una piel de cabra se hacía el tambor tradicional. A veces hay un injerto de bruja o una escoba de bruja.

Pinus pinea, el pino piñonero, es un árbol de dispersión discontinua alrededor del Mar Mediterráneo y hasta Portugal. Hay ejemplares en las Pitiusas, no forman bosques. Florece en primavera. Sus semillas, los piñones, son comidas, también en las Pitiusas.

En marzo cuando florecen los pinos, hay polen suyo por todas partes. Entonces los payeses cierran sus algibes para que no entre el polen con el agua de la lluvia.

Un insecto que come de los pinos (de las dos especies) es la oruga de la procesionaria del pino (Thaumatopoea pityocampa) aunque no es tan dañina como lo cree mucha gente. No mata los árboles. En los bosques se pueden encontrar vasos de plástico colgados que son trampas con feronomas femeninas para atraer los machos. También había fumigaciones que resultaban más eficaces contra las abejas que no contra la procesionaria,

Pinus halepensis, tall per a pega / corte para pez / Schnitt für Pech / cut for pitch
Pinus halepensis amb pol·len / con polen / mit Pollen / with pollen

Deutsch

Von den Kiefern gibt es zwei Arten auf den Pityusen. Sie hängen von einer Ektomykorrhiza ab, um gut zu gedeihen. Wie alle Koniferen sind sie anemophil.

Das Holz ist wichtig als Bau- und Brennholz. Im 11. Jahrhundet gab es Holzexporte nach Nordafrika.

Pinus halepensis, die Aleppokiefer, ist der Baum, der auf den Pityusen Wälder bildet und dem sie ihren Namen verdanken, der griechisch ist und “die Kiefernreichen” heißt (πίτυς “Kiefer”). Es ist ein Baum mit verstreutem Areal um das Mittelmeer, häufiger im westlichen Mittelmeergebiet, er fehlt auf Sardinien und Korsika. Auf Ibiza gab es die Tradition, Harz zu gewinnen, um daraus in speziellen Pechöfen Pech zu bereiten. Man nimmt an, dass diese Tradition auf die Zeiten der Karthager zurückgeht. Aus einem ausgehöhlten Stammstück mit einem Ziegenfell machte man die traditionelle Trommel. Manchmal gibt es einen Hexenbesen.

Pinus pinea, die Pinie (zur Verdeutlichung auch: Schirmpinie, da der Name “Pinie” in Laienkreisen bisweilen für die ganze Gattung gesagt wird), ist ein Baum mit unterbrochener Verbreitung ums Mittelmeer und bis nach Portugal. Es gibt Exemplare auf den Pityusen, sie bilden keine Wälder. Sie blüht im Frühling. Ihre Samen, die Pinienkerne, werden gegessen, auch auf den Pityusen.

Im März, wenn die Kiefern blühen, ist ihr Pollen überall. Dann schließen die Bauern ihre Zisternen, damit der Pollen nicht vom Regenwasser hineingespült wird.

Ein Insekt, das an den Kiefern (beider Arten) frisst, ist die Raupe des Pinien-Prozessionsspinners (Thaumatopoea pityocampa), obgleich sie nicht so schädlich ist, wie viele Menschen glauben. Sie tötet die Bäume nicht. Im Wald kann man aufgehängte Plastikbecher finden, die Fallen mit weiblichen Pheromonen sind, um die Männchen anzulocken. Es gab auch Sprühungen, die sich als effektiver gegen Bienen als gegen den Prozessionsspinner erwiesen.

Pinus pinea
Pinus pinea

English

Of the pines there are two species on the Pityuses. They depend on an ectomycorrhiza to grow well. Like all the conifers, they are anemophilous.

The wood is important for building and as fire-wood. In the 11th century wood was exported to Northern Africa.

Pinus halepensis, the Aleppo pine, is the tree that forms forests on the Pityuses and to that they owe their name, which is Greek and means “the ones rich in pines” (πίτυς “pine”). It is a plant with a dispersed area around the Mediterranean Sea, more frequent in the Western Mediterranean, absent on Sardinia and Corsica. On Ibiza there used to be a tradition to take resin and turn it into pitch in special pitch-kilns. It is supposed that this tradition dates back to the times of the Carthaginians. From a hollowed trunk piece with a goat fur, the traditional drum was made. Sometimes there is a witch’s broom.

Pinus pinea, the stone pine, is a tree with an interrupted dispersion around the Mediterranean Sea and till Portugal. There are specimens on the Pityuses, they do not form forests. It flowers in spring. Its seeds are eaten, also on the Pityuses.

In March when the pines are flowering, their pollen is everywhere. Then the peasants close their cisterns in order that the pollen is not washed in with the rain water.

An insect that eats on the pines (of both species) is the caterpillar of the pine processionary (Thaumatopoea pityocampa) although it is not as harmful as many people believe. It does not kill the trees. In the forests there can be found hanged-up plastic cups that are traps with female pheromons to attract the males. There were also done sprayings that proved more efficient against bees than against the processionary.

Pinus pinea
Pinus pinea
Pinus halepensis, empelt de bruixa / escoba de bruja / Hexenbesen / witch’s broom

Noms / Nombres / Namen / Names

Pinus halepensis Miller

Pinus pinea L.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *