Paràsits

Orobanche crenata, hoste / huésped / Wirt / host: Vicia faba

Català: Paràsits

Es diuen plantes paràsites (o parasitàries) les plantes que xuclen matèries d’altres plantes (els hostes), sovint de les seves arrels. Es distingeix:

Els holoparàsits no tenen clorofil·la. Xuclen assimilats (substàncies orgàniques) d’altres plantes. No són autòtrofs com altres plantes (és a dir, produeixen les substàncies soles) sinó heteròtrofs. Algunes estan especialitzades a una sola espècie, altres tenen varis hostes. En eivissenc, vàries espècies es diuen magranetes. A les Pitiüses n’ha de quatre gèneres de quatre famílies: totes les espècies d’Orobanche (amb la magraneta de sa favera), totes dues espècies de Cytinus (magraneta d’estepa), Cynomorium coccineum (magraneta de corb) i Cuscuta epithymum.

Els hemiparàsits tenen clorofil·la, són autòtrofs. Xuclen més que res aigua i minerals d’altres plantes, aprofitant-se del seu sistema d’arrels. Per tant, moltes són més tost generalistes. Però també poden tenir especialitzacions quant a l’hoste. Probablement també xuclen assimiltas en menor quantitat. A les Pitiüses n’hi ha aquestes espècies: Bellardia trixago, Parentucellia viscosa, Thesium humile i Osyris lanceolata (ginestó valencià).

Tots aquests paràsits xuclen de les arrels dels seus hostes. En altres llocs hi ha també plantes paràsites que estan damunt els seus hostes, del tipus del visc, d’aquells no n’hi ha a les Balears.

Les plantes paràsites necessiten una turgència superior a la de l’hoste per poder xuclar l’aigua. Per tant, tenen molta transpiració i així, si es cullen, es marceixen ràpidament.

A vegades, les plantes paràsites es consideren juntes amb les plantes carnívores. Aquelles tenen clorofil·la i no xuclen d’altres plantes. Afegeixen a la seva alimentació compostos de nitrogen a través de petits animals, en general insectes. A les Balears no n’hi ha.

Entre els fongs també hi ha varis paràsits, per exemple Uromyces.

Cal notar que els líquens no són pas paràsits.

Cytinus ruber

Castellano: Parásitos

Se llaman plantas parásitas (o parasitarias) las plantas que chupan materias de otras plantas (los huéspedes), a menudo de sus raíces. Se distingue:

Los holoparásitos no tienen clorofila. Chupan asimilados (sustancias orgánicas) de otras plantas. No son autótrofos como otras plantas (es decir producen las sustancias orgánicas solas) sino heterótrofos. Algunas están especializadas en una sola especie, otras tienen varios huéspedes. En las Pitiusas hay cuatro géneros de cuatro familias: todas las especies de Orobanche, las dos especies de Cytinus, Cynomorium coccineum y Cuscuta epithymum.

Los hemiparásitos tienen clorofila, son autótrofos. Chupan más que nada agua y minerales de otras plantas, aprovechándose de su sistema de raíces. Por tanto, muchos son más bien generalistas. Pero también pueden tener especializaciones en cuanto al huésped. Probablement también chupan asimilados en menor cantidad. En las Pitiusas hay estas especies: Bellardia trixago, Parentucellia viscosa, Thesium humile y Osyris lanceolata.

Todos estos parásitos chupan de las raíces de sus huéspedes. En otros sitios hay también plantas parásitas que están encima de sus huéspedes, del tipo del muérdago, esos no los hay en las Baleares.

Las plantas parásitas necesitan una turgencia superior a la del huésped para poder chupar el agua. Por tanto, tienen mucha transpiración y así, si se cogen, se marchitan rápidamente.

A veces, las plantas parásitas se mencionan juntas con las plantas carnívoras. Ésas tienen clorofila y no chupan de otras plantas. Añaden a su alimentación compuestos de nitrógeno a través de pequeños animales, por lo general insectos. En las Baleares no hay.

Entre los hongos también hay parásitos, por ejemplo Uromyces.

Hay que notar que los líquenes no son parásitos.

Cuscuta epithymum

Deutsch: Schmarotzer

Schmarotzer oder Parasiten oder schmarotzerische (oder parasitäre) Pflanzen nennt man die Pflanzen, die von anderen Pflanzen (den Wirten) Stoffe saugen, oft aus ihren Wurzeln. Man unterscheidet:

Vollschmarotzer (Holoparasiten) haben kein Chlorophyll, sie sind autotroph. Sie saugen Assimilate (organische Substanzen) von anderen Pflanzen. Sie sind nicht autotroph wie andere Pflanzen (das heißt, sie poduzieren selber die organischen Substanzen), sondern heterotroph. Manche sind auf eine einzige Art spezialisiert, andere haben mehrere Wirte. Auf den Pityusen gibt es vier Gattungen aus vier Familien: alle Arten von Orobanche, beide Arten von Cytinus, Cynomorium coccineum und Cuscuta epithymum.

Die Halbschmarotzer (Hemiparasiten) haben Chlorophyll. Sie saugen vor allem Wasser und Mineralien von anderen Pflanzen, wobei sie deren Wurzelsystem ausnutzen. Deshalb sind viele eher Generalisten. Aber sie können auch Spezialisierungen in Bezug auf den Wirt aufweisen. Wahrscheinlich saugen sie auch in geringerer Menge Assimilate. Auf den Pityusen gibt es folgende Arten: Bellardia trixago, Parentucellia viscosa, Thesium humile und Osyris lanceolata.

All diese Schmarotzer saugen aus den Wurzeln ihrer Wirte. Andernorts gibt es auch schmarotzerische Pflanzen, die auf ihren Wirten leben, vom Typ der Mistel, solceh gibt es auf den Balearen nicht.

Die schmarotzerischen Pflanzen brauchen einen höheren Turgor als ihre Wirte, um das Wasser saugen zu können. Deshalb haben sie viel Transpiration und so welken sie schnell, wenn sie gepflückt werden.

Manchmal werden die schmarotzerischen Pflanzen gemeinsam mit den fleischfressenden (karnivoren) Pflanzen betrachtet. Diese haben Chlorophyll und saugen nicht von anderen Pflanzen. Sie fügen ihrer Ernährung Stickstoffverbinungen bei, indem sie kleine Tiere, oft Insekten, verzehren. Auf den Balearen gibt es sie nicht.

Unter den Pilzen gibt es auch Schmarotzer, zum Beispiel Uromyces.

Es ist anzumerken, dass die Flechten keine Schmarotzer sind.

Bellardia trixago

English: Parasites

Parasitic plants are called plants that suck matters from other plants (their hosts), often from their roots. It is distinguished:

The holoparasites have no chlorophyll. They suck assimilates (organic substances) from other plants. They are not autotroph like other plants (that means, they produce the organic substances by themselves) but heterotroph. Some of them are specialized on one single species, others have several hosts. On the Pityuses there are four genera of four families: all the species of Orobanche, both species of Cytinus, Cynomorium coccineum and Cuscuta epithymum.

The hemiparasites have clorophyll, they are autotroph. They suck mainly water and minerals from other plants, taking advantage of their root system. Therefore many of them are rather generalists. But they can also have their specialisations concerning the hosts. Probably they also suck assimilates in lesser amounts. On the Pityuses there are these species: Bellardia trixago, Parentucellia viscosa, Thesium humile and Osyris lanceolata.

All these parasites suck from the roots of their hosts. Elsewhere there are also parasitic plants that grow on their hosts, of the mistle type, those are missing on the Balearics.

The parasitic plants need a turgor superior to the one of the host to be able to suck the water. Therefore they have a lot of transpiration and so, when picked, wilt quickly.

Sometimes the parasitic plants are considered together with the carnivorous plants. Those do not suck from other plants. They add to their diet nitrogen compounds through small animals, often insects. There are none on the Balearics.

Among the fungi there are also parasites, for example Uromyces.

It has to be pointed out that the lichens are not parasites.

Cynomorium coccineum
Euphorbia serrata, Uromyces