Oxalis

Oxalis (Oxalidaceae)

Oxalis corniculata

Català

L’única espècie autòctona d’aquest gènere (l’agrella) a Eivissa i Formentera és Oxalis corniculata (pa de cucut), una planta anual. És una planta mediterrània i submediterrània que avui és cosmopolita en les zones amb el clima corresponent. Creix en terres amb superfície descalcificada, per exemple en horts. Floreix gairebé tot l’any. Sovint la flor s’autopol·linitza. El fruit té un mecanisme per catapultar les llavors.

El gènere té el seu centre de diversitat al regne capense.

Oxalis pes-caprae, la vinagrella, el vinagret o (com a castellanisme) el vinagrillo (en menorquí: la flor d’avellana), és nativa de Sudàfrica i fou introduïda com a planta ornamental. S’ha establit en gran part de l’àrea mediterrani com a planta invasora, en molts biòtops de gran influència humana. Es troba molt a vores de camins i en camps, no tant al bosc. Dins els camps es sol considerar una plaga perquè desplaça els cultius. Quan es diu que desplaça plantes autòctones i per això és una amenaça ecològica, això és més teòric que no pràctic, no es sol dir quals plantes són desplaçades. El tema dels neòfits sovint és discutit amb moltes emocions. És cert que por ésser molt molesta en horts on pot desplaça els conreus. I per a les ovelles no es bon past. Per l’altra banda, en plantacions de cítrics pot ésser útil. I és mel·lífera.

Passa l’estiu sota terra (geòfit) amb l’energia als tubercles. La resta de l’any es pot trobar florint. En general no té reproducció sexual. Això es deu al fet que hi ha, a Sudàfrica, tres tipus d’aquesta planta amb diferents llargors de carpels i estams. Cada tipus dóna pol·len per als dos altres, però no per a sí mateix. Dins la zona mediterrànea n’hi ha només u. Per això la pol·linització funciona només en casos excepcionals. Tanmateix veiem que la reproducció vegetativa és força eficaç.

En petits quantitats es poden utilitzar les agrelles d’ambdues espècies en amanides pel seu gust àcid, tan les fulles com les flors grogues. El seu gust a vinagre l’ha donat els seus noms.

Com que les fulles recorden a les del trèvol, alguna gent creu que es tracta d’una leguminosa que fixa el nitrogen de l’aire. Això no és cert. És d’una família apart que no té cap conexió amb les leguminoses.

Oxalis corniculata

Castellano

La única especie autóctona de este género (la acederilla) de Ibiza y Formentera es Oxalis corniculata (pan de cuco), una planta anual. Es una planta mediterránea y submediterránea que hoy es cosmopolita en las zonas con el clima correspondiente. Crece en suelos con superficie descalcificada, por ejemplo en huertos. Florece casi todo el año. A menudo la flor se autopoliniza. El fruto tiene un mecanismo para catapultar las semillas.

El género tiene su centro de diversidad en el reino capense.

Oxalis pes-caprae (el vinagrillo o la vinagrilla) es nativo de Sudáfrica y fue introducido como planta ornamental. Se ha establecido en gran parte del área mediterráneo como planta invasora, en muchos biotopos de gran influencia humana. Se encuentra mucho a bordes de caminos y en campos, no tanto en el bosque. En los campos se suele considerar una plaga porque desplaza los cultivos. Cuando se dice que desplaza plantas autóctonas y por tanto es una amenaza ecológica, eso es más teórico que no práctico, no se suele decir cuales plantas son desplazadas. El tema de los neófitos a menudo es discutido con muchas emociones. Es cierto que puede ser muy molesta en huertos donde desplaza los cultivos. Y no es buen pasto para las ovejas. Por el otro lado, en plantaciones de cítricos puede ser útil. Y es melífera.

Pasa el verano debajo de tierra (geófito) con la energía en los tubérculos. El resto del año se puede encontrar floreciendo. Por lo general no tiene reproducción sexual. Eso se debe al hecho de que hay, en Sudáfrica, tres tipos de esta planta con diferentes largos de carpelos y estambres. Cada tipo da polen para los dos otros, pero no para sí mismo. En la zona mediterránea hay solo un tipo. Por eso la polinización funciona solo en casos excepcionales. Sin embargo, vemos que la reproducción vegetativa es muy eficaz.

En pequeñas porciones se pueden usar las acederillas de las dos especies en ensaladas por su sabor ácido, tanto las hojas como las flores amarillas. Su sabor a vinagre le ha dado sus nombres.

Como las hojas recuerdan las del trébol, alguna gente cree que se trata de una leguminosa que fija el nitrógeno del aire. Eso no es cierto. Es de una familia aparte que no tiene ninguna conexión con las leguminosas.

Oxalis pes-caprae

Deutsch

Die einzige heimische Art dieser Gattung (des Sauerklees) auf Ibiza ist Oxalis corniculata (Gehörnter oder Horn-Sauerklee), eine einjährige Pflanze. Sie ist eine mediterrane und submediterrane Art, die heute in entsprechenden Zonen kosmopolitisch ist. Sie wächst auf oberflächlich entkalkten Böden, zum Beispiel in Gärten. Sie blüht fast das ganze Jahr. Oft bestäubt sich die Blüte selber. Die Frucht hat einen Mechanismus, um die Samen fortzuschleudern.

Die Gattung hat ihr Mannigfaltigkeitszentrum in der Capensis.

Oxalis pes-caprae (der Kap-Sauerklee) stammt aus Südafrika und wurde als Zierpflanze eingeführt. Er hat sich in einem großen Teil des Mittelmeergebietes als invasive Pflanze eingebürgert, in vielen Biotopen starken menschlichen Einflusses. Er ist viel an Wegrändern und auf Äckern zu finden, nicht sosehr im Wald. Auf den Äckern wird er gemeinhin als Unkraut angesehen, da er die Ackerfrüchte verdrängt. Wenn gesagt wird, er verdränge heimische Pflanzen und sei daher eine ökologische Bedrohung, ist das mehr theoretisch als praktisch, man sagt in der Regel nicht, welche Pflanzen er verdrängt. Das Thema der Neophyten wird oft sehr emotional diskutiert. Es stimmt, dass er in Gemüsegärten sehr lästig sein kann, wo er die Kulturen verdrängt. Und er ist keine gute Weide für Schafe. Auf der anderen Seite kann er in Zitrusplantagen nützlich sein. Und er ist eine Honigtracht.

Er verbringt den Sommer unter der Erde (Geophyt), mit der Energie in den Knollen. Den Rest des Jahres kann man ihn blühend finden. Normalerweise hat er keine sexuelle Fortpflanzung. Das liegt daran, dass es in Südafrika drei Typen dieser Pflanze gibt, die verschieden lange Frucht- und Staubblätter haben. Jeder Typ gibt Pollen für die zwei anderen, aber nicht für sich selber. Im Mittelmeergebiet gibt es nur einen Typ. Daher klappt die Bestäubung nur in Ausnahmefällen. Jedoch sehen wir, dass die vegetative Fortpflanzung sehr effizient ist.

In kleinen Mengen kann man beide Sauerklee-Arten wegen ihres sauren Geschmacks in Salaten verwenden, sowohl die Blätter als auch die gelben Blüten. Sein Geschmack nach Essig hat dem Kapsauerklee seine ibizenkischen (und spanischen) Namen verliehen.

Da die Blätter an diejenigen des Klees erinnern (daher auch der deutsche Name), glauben einige Leute, es handle sich um eine Leguminose, die Luftstickstoff fixiert. Das ist nicht wahr. Er gehört zu einer eigenen Familie, die keine Verbindung zu den Leguminosen hat.

Oxalis pes-caprae
Oxalis pes-caprae

English

The only species of this genus (the woodsorrels) native to Ibiza and Formentera is Oxalis corniculata (creeping woodsorrel), an annual plant. It is a Mediterranean and Submediterranean species, which nowadays is cosmopolitan in the corresponding climatic zones. It grows on superficially decalcified soils, for example in gardens. It flowers almost all year round. The flower often pollinates itself. The fruit has a mechanism to catapult the seeds away.

The genus has its centre of diversity in the Capensis.

Oxalis pes-caprae (the Cape oxalis or African woodsorrel) is a native of South Africa and was introduced as an ornamental plant. It has become an invasive plant in a large part of the Mediterranean area, in many biotops of great human influence. It is found a lot at the edges of ways and in fields, not so much in forests. In the fields it is usually considered a weed because it displaces the crops. When it is said that it displaces the local plants and therefore is an ecological threat, that is more theoretical than practical, it is not usually said what plants it displaces. The issue of the neophytes is often discussed with lots of emotions. It is true that it can be very annoying in vegetable-gardens where it displaces the crops. And it is not a good pasture for sheep. On the other hand, in citrus plantations it can be useful. And it is useful for honey.

It passes summer under the earth (geophyte) with its energy in the tubers. The rest of the year it can be found flowering. Generally it has no sexual reproduction. That is due to the fact that in South Africa there are three types of this plant, each one with different lengths of carpels and stamens. Each type gives pollen for the other two but not for itself. In the Mediterranean zone there is only one type present. That’s why the pollination works out only in exceptional cases. However, we see that the vegetative reproduction is very efficient.

In small amounts the woodsorrels of both species can be used in salads for their sour taste, both the leaves and the yellow flowers. Its taste of vinegar gave the South African species its Ibicencan (and Spanish) names.

Since the leaves remind of those of the clover, some people believe it is a leguminosa and fixes nitrogen from the air. That is not so. It is of a family apart with no connection with the leguminosae.

Oxalis pes-caprae
Oxalis pes-caprae

Noms / Nombres / Namen / Names

Oxalis pes-caprae L.

Oxalis corniculata L.