Murs de pedra

Terrasses / Terrazas / Terrassen / Terraces

Català: Murs de pedra

Quan van arribar els fenicis i més tard els àrabs a Eivissa, no van trobar gaire superfícies planes per a fer agricultura. Així construïen terrasses que delimitaven amb murs de pedra. Encara més tard es construïen murs de pedra per delimitar terrenys a Eivissa i Formentera.

En temps abans de l’arribada de la tanca metàl·lica els murs servien de tanca per al ramat. Un mètode de fer-los més eficaços era posar damunt, en un angle inclinat, branques, per exemple d’Erica multiflora (cepell) o de Juniperus phoenicea (savina).

Els murs més grans de les Pitiüses són les muralles de Dalt Vila, en la forma actual construïdes en el segle XVI.

Tots aquells murs són una part important del paisatge cultural de les Pitiüses. I són d’interès no tan sols històric sinó també ecològic: alberguen uns ecosistemes especials, creats pels humans durant mil·lenis.

Com que els murs antics no duen ciment, ofereixen forats. En aquells forats es poden amagar les sargantanes, i poden sortir fàcilment per prendre sol i buscar menjar.

Als murs viuen vàries espècies de líquens. Els líquens que viuen damunt pedres, si són espècies costeres, tenen prou llocs on viure, però si són espècies de l’interior, poden haver triat els murs com al seu biòtop principal. També creixen a murs amb ciment, però no a parets de cases que cada any reben calç o pintura.

Hi ha algunes plantes amb poques exigències quant al terra que poden creixer a murs, amb els segles han creat una mica de sòl. Solen ésser espècies de poca força competitiva, així en molts altres indrets són desplaçades per plantes més fortes. És a dir, amb la construcció de murs, els humans han reduït la pressió de competència.

Plantes freqüentes als murs són entre altres Parietaria judaica, Cymbalaria muralis, Mercurialis annua, Valantia muralis, vàries espècies de les Crassulaceae com Sedum sediforme i (molt menys a les Pitiüses que a Mallorca) Umbilicus horizontalis.

Dues plantes força freqüents a les muralles de Dalt Vila són Capparis spinosa (taparera) i Hyoscyamus albus (herba queixalera) que segurament durant segles eren fomentats pels humans com a plantes útils. A altres murs i al seu costat també es poden trobar, la primera també en indrets rocosos.

Cymbalaria muralis, Dalt Vila

Castellano: Muros de piedra

Cuando llegaron los fenicios y más tarde los árabes a Ibiza, no encontraron muchas superficies llanas para hacer agricultura. Así construían terrazas que delimitaban con muros de piedra. Aún más tarde fueron construidos muros de piedra para delimitar terrenos en Ibiza y Formentera.

En tiempos antes de la llegada de la valla metálica los muros servían de valla para el ganado. Un método de hacerlos más eficaces era poner encima, en un ángulo inclinado, ramas, por ejemplo de Erica multiflora (brezo) o de Juniperus phoenicea (sabina).

Los muros más grandes de las Pitiusas son las murallas de Dalt Vila, en la forma actual construidas en el siglo XVI.

Todos esos muros son una parte importante del paisaje cultural de las Pitiusas. Y son de interés no solo histórico sino también ecológico: albergan unos ecosistemas especiales, creados por los humanos durante milenios.

Como los muros antiguos no tienen cemento, ofrecen huecos. En esos huecos se pueden esconder las lagartijas, y pueden salir fácilmente para tomar sol y buscar comida.

En los muros viven varias especies de líquenes. Los líquenes que viven sobre piedras, si son especies costeras, tienen suficientes sitios donde vivir, pero si son especies del interior, pueden haber elegido los muros como su biotopo principal. También crecen en muros con cemento, pero no en paredes de casas que cada año reciben cal o pintura.

Hay algunas plantas con pocas exigencias en cuanto al suelo que pueden crecer en muros, con los siglos han creado un poco de suelo. Suelen ser especies de poca fuerza competitiva, así en muchos otros lugares son desplazadas por plantas más fuertes. Es decir, con la construcción de muros, los humanos han reducido la presión de la competencia.

Plantas frecuentes en los muros son entre otras Parietaria judaica, Cymbalaria muralis, Mercurialis annua, Valantia muralis, varias especies de las Crassulaceae como Sedum sediforme y (mucho menos en las Pitiusas que en Mallorca) Umbilicus horizontalis.

Dos plantas muy frecuentes en las murallas de Dalt Vila son Capparis spinosa y Hyoscyamus albus que seguro durante siglos eran fomentadas por los humanos como plantas útiles. En otros muros y a su lado también se pueden encontrar, la primera también en lugares rocosos.

Líquens / Líquenes / Flechten / Lichens

Deutsch: Steinmauern

Als die Phönizier und später die Araber nach Ibiza kamen, fanden sie kaum ebenes Gelände für Ackerbau vor. So errichteten sie Terrassen, die sie mit Steinmauern begrenzten. Noch später wurden auf Ibiza und Formentera Steinmauern errichtet, die Grundstücke begrenzten.

In Zeiten vor der Ankunft des Metallzaunes dienten die Mauern auch als Zaun für die Nutztiere. Eine Methode, sie effektiver zu gestalten, war, Zweige beispielsweise von Erica multiflora oder von Juniperus phoenicea schräg daraufzusetzen.

Die größten Mauern der Pityusen sind die Stadtmauern von Dalt Vila, in der heutigen Form im 16. Jahrhundert errichtet.

All diese Mauern sind ein wichtiger Teil der Kulturlanschaft der Pityusen. Und sie sind nicht nur von historischem, sondern auch von ökologischem Interesse: Sie beherbergen spezielle Ökosysteme, im Laufe von Jahrtausenden von Menschen geschaffen.

Da die antiken Mauern nicht zementiert sind, weisen sie Löcher auf. In diesen können sich Eidechsen verstecken, und sie können leicht herauskommen, um sich zu sonnen und Nahrung zu suchen.

An den Mauern leben mehrere Arten von Flechten. Die auf Stein lebenden Flechten, die Küstenarten sind, haben genügend Lebensräume, aber die Arten des Landesinneren können die Mauern als ihren Hauptbiotop haben. Sie wachsen auch an Mauern mit Zement, nicht aber an Hauswänden, die jährlich gekalkt oder gestrichen werden.

Es gibt einige Pflanzen mit geringen Bodenansprüchen, die an Mauern wachsen können, im Laufe der Jahrhunderte haben sie etwas Boden geschaffen. Es sind im Allgemeinen konkurrenzschwache Arten, die an vielen anderen Orten von stärkeren Arten verdrängt werden. Das heißt, mit dem Bau von Mauern haben die Menschen den Konkurrenzdruck vermindert.

An Mauern häufige Pflanzen sind unter anderen Parietaria judaica, Cymbalaria muralis, Mercurialis annua, Valantia muralis, mehrere Arten der Crassulaceae wie Sedum sediforme und (auf den Pityusen viel weniger als auf Mallorca) Umbilicus horizontalis.

Zwei an den Stadtmauern von Dalt Vila sehr häufige Pflanzen sind Capparis spinosa und Hyoscyamus albus, die sicher jahrhundertelang von den Menschen als Nutzpflanzen gefördert wurden. An und neben anderen Mauern sind sie auch zu finden, die Erstere auch an Felsstandorten.

Podarcis pityusensis

English: Stone walls

When the Phoenicians and later the Arabs arrived on Ibiza, they did not find much level surface for agriculture. So they built terraces, which they confined with stone walls. Even later stone walls were built to confine properties on Ibiza and Formentera.

In times prior to the arrival of metal fences the walls served as fences for the livestock. A method to make them more efficient was putting slanting branches of, for example, Erica multiflora or Juniperus phoenicea above.

The biggest walls of the Pityuses are the town-walls of Dalt Vila, built in their current form in the 16th century.

All those walls are an important part of the cultural landscape of the Pityuses. And they are not only of historical but also of ecological interest: they accomodate special ecosystems created by humans during thousands of years.

As the antique walls are built without cement, they offer holes. In those holes lizards can hide, and they can come out easily to bathe in the sun and to look for food.

On the walls there are several species of lichens. The stone-living lichens, if they are coastal species, have enough space to live, however, if they are inland species, they may have turned the walls into their main biotops. They also grow on walls with cement, but not on house walls that are limed or painted every year.

There are some plants little demanding about the soil, which can grow on walls, within centuries they have created a bit soil. Usually they are species of little competitive force, so in many other places they are displaced by stronger plants. That means, by building the walls, the humans have reduced the pressure of competition.

Plants frequents on walls are among others Parietaria judaica, Cymbalaria muralis, Mercurialis annua, Valantia muralis, several species of the Crassulaceae like Sedum sediforme and (on the Pityuses a lot less than on Majorca) Umbilicus horizontalis.

Two plants very frequent on the town-walls of Dalt Vila are Capparis spinosa and Hyoscyamus albus, which sure have been supported by humans as useful plants. On and beside other walls they can be found too, the former also in rocky biotops.

Capparis spinosa