Lichenes

Lichenes

Ramalina (blavosa / azulada / bläulich /bluish), Xanthoria (taronja / naranja / orange)

Català: Líquens

Un liquen és un fong amb un organisme fotòtrof simbiòtic, sovint una alga verda, a vegades un cianobacteri (“alga blauverda”, pertany als bacteris), sobretot del gènere Nostoc (família Nostocaceae), en algun cas tant una alga verda com també un cianobacteri. Es diu micobiont al fong i fotobiont a l’alga verda o el cianobacteri. L’alga més freqüent dins els líquens de les Pitiüses és l’alga verde Trebouxia.

Els líquens es classifiquen en tres grups morfològics: els líquens crustacis, els líquens foliosos i els líquens fruticulosos.

Els líquens créixen en llocs diferents, com ara roques, murs i arbres. Sovint són la vegetació pionera damunt roques. No xuclan res del seu substrat sinó reben tots els nutrients amb el vent i la pluja. Això vol dir que no són pas paràsits, no són cap risc per a l’arbre damunt què creixen.

Els líquens dissolven la calç així poden contribuir al deterior d’edificis antics. Per l’altra banda també poden protegir els edificis de vents agressius amb pluja àcida que duu a un deterior més ràpid.

La idea que els líquens són un senyal d’aire net, no es pot generalitzar. En general els líquens foliosos i fruticulosos són sensibles per a contaminació amb sofre, els crustacis no.

La identificació de les espècies és cosa d’experts, en alguns casos requereix l’ús d’alguna substància química per veure la reacció. Alguns líquens tenen reacció amb hipoclorit sòdic (NaClO) que prenen un color vermell, com es veu en la foto de Dirina ceratoniae.

A les Pitiüses hi ha espècies diferents prop de la costa i a l’interior. Els líquens de roques de l’interior han tret molt profit de la construcció de murs, abans tenien pocs indrets per colonitzar.

Entre els gèneres amb diverses espècies a les Pitiüses hi ha Cladonia i Xanthoria.

Usnea rubicunda
Ramalina

Castellano: Líquenes

Un liquen es un hongo con un organismo fotótrofo simbiótico, a menudo un alga verde, a veces una cianobacteria (“alga verdeazulada”, pertenece a las bacterias), sobre todo del género Nostoc (familia Nostocaceae), en algún caso tanto un alga verde como también una cianobacteria. Se dice micobionte al hongo y fotobionte al alga verde o la cianobacteria. El alga más frecuente en los líquenes de las Pitiusas es el alga verde Trebouxia.

Los líquenes se clasifican en tres grupos morfológicos: los líquenes crustáceos, los líquenes foliosos y los líquenes fruticulosos.

Los líquenes crecen en lugares diferentes, como rocas, muros y árboles. A menudo son la vegetación pionera sobre rocas. No chupan nada de su sustrato sino reciben todos sus nutrientes con el viento y la lluvia. Eso significa que no son parásitos, no son ningún riesgo para el árbol en el que crecen.

Los líquenes disuelven la cal así pueden contribuir al deterioro de edificios antiguos. Por el otro lado también pueden proteger los edificios de vientos agresivos con lluvia ácida que lleva a un deterioro más rápido.

La idea de que los líquenes son una señal de aire limpio, no se puede generalizar. En general los líquenes foliosos y fruticulosos son ensibles para contaminación con azufre, los crustáceos no.

La identificación de las especies es cosa de expertos, en algunos casos requiere el uso de alguna sustancia química para ver la reacción. Algunos líquenes tienen una reacción con hipoclorito sódico (NaClO) que toman un color rojo, como se ve en la foto de Dirina ceratoniae.

En las Pitiusas hay especies diferentes cerca de la costa y en el interior. Los líquenes de rocas del interior han sacado mucho provecho de la construcción de muros, antes tenían pocos lugares que colonizar.

Entre los géneros con varias especies en las Pitiusas figuran Cladonia y Xanthoria.

Caloplaca
Aspicilia
Pertusaria amara

Deutsch: Flechten

Eine Flechte ist ein Pilz mit einem symbiotischen phototrophen Organismus, oft einer Grünalge, manchmal einem Cyanobakterium (“Blaualge”, gehört zu den Bakterien), vor allem der Gattung Nostoc (Familie Nostocaceae), in einzelnen Fällen sowohl einer Grünalge als auch eines Cyanobakteriums. Man nennt den Pilz Mykobiont, die Grünalge oder das Cyanobakterium Photobiont. Die häufigste Alge in den Flechten der Pityusen ist die Grünalge Trebouxia.

Die Flechten teilt man in drei morphologische Gruppen ein: Krustenflechten, Blattflechten und Strauchflechten.

Die Flechten wachsen an verschiedenen Orten, etwa auf Felsen, Mauern und Bäumen. Oft sind sie die Pioniervegetation auf Felsen. Sie saugen nichts aus ihrem Substrat, sondern erhalten alle Nährstoffe mit dem Wind und dem Regen. Das bedeutet, sie sind keine Schmarotzer und kein Risiko für den Baum, auf dem sie wachsen.

Flechten lösen Kalk, so tragen sie zum Verfall antiker Bauwerke bei. Andererseits können sie die Bauwerke vor aggressiven Winden mit saurem Regen schützen, die zu einem schnelleren Verfall führen.

Die Vorstellung, Flechten seien ein Zeichen sauberer Luft, kann man nicht pauschalisieren. Blatt- und Strauchflechten sind im Allgemeinen empfindlich gegen Schwefelverschmutzung, Krustenflechten nicht.

Die Bestimmung der Flechten ist Sache von Experten, in einigen Fällen fordert sie den Einsatz von Chemikalien, um die Reaktion zu sehen. Manche Flechten haben eine Reaktion mit Natriumhypochlorit (NaClO), dass sie eine rote Färbung annehmen, wie man auf dem Foto von Dirina ceratoniae sieht.

Auf den Pityusen gibt es verschiedene Arten nahe der Küste und im Inneren. Die Flechten der Felsen im Inneren haben sehr vom Bau von Mauern profitiert, vorher hatten sie wenige Siedlungsplätze.

Zu den Gattungen mit mehreren Arten auf den Pityusen gehören Cladonia und Xanthoria.

Roccella phycopsis
Tornabea scutellifera
Parmotrema hypoleucinum
Flavoparmelia caperata

English: Lichens

A lichen is a fungus with a symbiotic phototrophous organism, often a green alga, sometimes a cyanobacterium (“blue-green alga”, belongs to the bacteria), chiefly of the genus Nostoc (family Nostocaceae), in a few cases both a green alga and a cyanobacterium. One says mycobiont for the fungus and photobiont for the green alga or the cyanobacterium. The most frequent alga in the lichens of the Pityuses is the green alga Trebouxia.

Lichens are classified in three morphological groups: crustose, foliose and fruticose lichens.

Lichens grow in different places, for instance on rocks, walls and trees. They are often the pioneer vegetation on rocks. They do not suck anything from their substrats, they get all their nutrients from wind and rain. That means, they are not parasites and no risk for the trees they grow upon.

Lichens dissolve lime and thus can contribute to a deterioration of antique buildings. On the other hand they can also protect the buldings from aggressive winds with acid rain, which lead to a quicker deterioration.

The idea of lichens as indicators of clean air cannot be generalized. Usually, foliose and fruticose lichens are sensitive to sulphur pollution whereas crastose lichens are not.

The identification of lichens is a matter for experts, in some cases it requires the use of chemicals to see the reactions. Some lichens have a reaction with sodium hypochlorite (NaClO) that they adopt a red colour, as can be seen in the photo of Dirina ceratoniae.

On the Pityuses there are different species near the coast and in the inland. The lichens of inland rocks have benefited considerably from the construction of stone walls, before that they had few places to settle.

Among the genera with several species on the Pityuses there are Cladonia and Xanthoria.

Ramalina
Dirina ceratoniae; vermell / rojo / rot / red: NaClO
Candelariella
Ramalina