Illots

Català: Illots

Ses Margalides

Eivissa i el nord de Formentera són voltades per un gran nombre d’illots i esculls que alberguen uns ecosistemes de dimensions reduïdes, uns ecosistemes especialment sensibles.

La gamma va d’uns esculls que són inundats regularment i no poden tenir cap vida terrestre fins a l’illot que segurament és el més espectacular de les Balears: es Vedrà. Amb una altura de 382 m és la tercera illa més alta de les Balears, més alta que Dragonera i Menorca, gairebé el doble d’alt que Formentera (que té 192 m), dins les Pitiüses només superat per Eivissa (475 m). I és l’única presència d’Euphorbia dendroides a les Pitiüses. I hi ha algunes especialitats compartides amb Eivissa com Silene hifacensis i Osyris lanceolata.

Alguns esculls (com ara es Dau Gros i Esponja, davant de la Platja den Bossa) no tenen més plantes que algun Limonium. Altres (com ara Casteví, l’Illa de s’Alga i l’Illa des Porcs, al voltant de s’Espalmador) tenen l’associacio completa del Limonietum ebusitani que a més de Limonium ebusitanum i algun altre Limonium inclou Crithmum maritimum (fonoll marí) i Daucus gingidium (pastanaga marina). Altres illots duen arbustos i fins i tot arbres (com ara s’Espalmador i sa Conillera). Als illots petits els arbres (Pinus haleppensis i Juniperus phoenicea) solen ésser de petita talla degut a l’exposició al vent, com a sa Guardiola davant de Portinatx.

Degut a la llarga separació d’Eivissa, alguns illots tenen els seus endemismes. A nivell d’espècie endèmica són només Euphorbia margalidiana a ses Margalides i possiblement Santolina vedranensis (mançanella des Vedrà) as Vedrà. A nivell de subespècie s’han descrit molts endemismes. Hi ha autors que volen veure una subespècie de Podarcis pityusensis (sargantana) a cada illot, això no té justificació genètica. Però s’han descrit subespècies endèmiques de caragols (sobretot 13 de les subespècies de Trochoidea ebusitana) i d’escarabats (tenebriònids) per a varis illots.

Entre les plantes cal esmentar Beta maritima ssp. marcosii (una subespècie de la bleda borda), endèmica a algunes illes de Ponent. Aquella bleda silvestre és molt freqüent al grup d’illes que per això es diuen ses Bledes.

L’espècie Medicago citrina creix a algunes illes de Ponent i de Llevant i fora de les Pitiüses només a l’arxipèlag de Cabrera i a les Columbretes.

Un factor important és que hi ha menys influència humana als illots que a Eivissa i Formentera. En molts illots no hi ha conills que alteren la vegetació. No hi ha gaire fems a la naturalesa, però pot passar en algun cas com a ses Margalides que les gavines n’hi duen.

Influència humana hi ha per exemple: a s’Espalmador pels camps de conreu abandonats i pels turistes que arriben a l’estiu en grans quantitats, sovint poc respectuosos; a Tagomago pel turisme de luxe; a na Plana (ses Bledes) pel far i el seu personal que hi ha introduït dragonets.

Alguns illots són refugis d’aus marines (sovint gavines) que adoben amb el seu guano i així afavoreixen els nitròfits. Així a s’Espardell hi creixen Chenopodium (blet), Malva i Lavatera. A més porten propàgols de plantes ornitòcores. Poden portar les aquenes de Calendula (llevamà) al plumatge, els pinyols d’olives a l’estómac. D’aquella manera hi ha un intercanvi genètic entre Eivissa i els illots en vàries espècies. Deu ésser amb les aus que ha arribat Opuntia ficus-indica, la figuera de pic, a s’Espardell.

Quan més petit és un illot, més intens és el contacte del seu ecosistema amb l’ecosistema marí al voltant. A algunes costes s’acumulen fulles de Posidonia oceanica (“alga”, en gran mesura per exemple a sa Torreta) i aporten matèria orgànica. Petits crustacis en mengen i ells mateixos serveixen de menjar per a les sargantanes, al final en forma d’excrements deixen anar nutrients per a les plantes.

La introducció de conills a s’Espartar i de cabres as Vedrà significa un canvi problemàtic per als ecosistemes illotencs. En general els principals herbívors dels illots són les sargantanes que no fomenten l’erosió com les cabres. Hi ha pocs illots amb vegetació que no tenen sargantanes, com ara s’Illa d’Aigua Dolça davant des Pujols.

Caragols (cargols) endèmics, les illes més altes i literatura davall

Es Vedrà
Illa de sa Mesquida

Castellano: Islotes

Ibiza y el norte de Formentera están rodeadas por un gran número de islotes y escollos que albergan unos ecosistemas de dimensiones reducidas, unos ecosistemas especialmente sensibles.

La gama va de unos escollos que son inundandos regularmente y no pueden tener ninguna vida terrestre hasta el islote que seguro es el más espectacular de las Baleares: es Vedrà. Con una altura de 382 m es la tercera isla más alta de las Baleares, más alta que Dragonera y Menorca, casi el doble de alto que Formentera (que tiene 192 m), dentro de las Pitiusas solo superado por Ibiza (475 m). Y es la única presencia de Euphorbia dendroides en las Pitiusas. Y hay algunas especialidades compartidas con Ibiza como Silene hifacensis y Osyris lanceolata.

Algunos escollos (como es Dau Gros y Esponja, delante de la Playa den Bossa) no tienen más plantas que algún Limonium. Otros (como Casteví, la Illa de s’Alga y la Illa des Porcs, alrededor de s’Espalmador) tienen la asociación completa del Limonietum ebusitani que además de Limonium ebusitanum y algún otro Limonium incluye Crithmum maritimum y Daucus gingidium. Otros islotes llevan arbustos e incluso árboles (como s’Espalmador y sa Conillera). En los islotes pequeños los árboles (Pinus haleppensis y Juniperus phoenicea) suelen ser de pequeño tamaño por la exposición al viento, como en sa Guardiola delante de Portinatx.

Debido a la larga separación de Ibiza, algunos islotes tienen sus endemismos. A nivel de especie endémica son tan solo Euphorbia margalidiana en ses Margalides y posiblemente Santolina vedranensis en es Vedrà. A nivel de subespecie se han descrito muchos endemismos. Hay autores que quieren ver una subespecie de Podarcis pityusensis a cada islote, eso no tiene justificación genética. Pero se han descrito subespecies endémicas de caracoles (sobre todo 13 de las subespecies de Trochoidea ebusitana) y de escarabajos (tenebriónidos) para varios islotes.

Entre las plantas hay que mencionar Beta maritima ssp. marcosii, endémica en algunas islas des Ponent. Esa acelga silvestre es muy frecuente en el grupo de islas que por eso se llaman ses Bledes (“bleda” es acelga).

La especie Medicago citrina crece en algunas islas de Poniente y de Levante y fuera de las Pitiusas solo en el archipiélago de Cabrera y en las Columbretes.

Un factor importante es que hay menos influencia humana en los islotes que en Ibiza y Formentera. En muchos islotes no hay conejos que alteren la vegetación. No hay mucha basura en la naturaleza, pero puede pasar en algún caso como en ses Margalides que las gaviotas llevan allí.

Influencia humana hay por ejemplo: en s’Espalmador por los campos de cultivo abandonados y por los turistas que llegan en verano en grandes cantidades, a menudo poco respetuosos; en Tagomago por el turismo de lujo; en na Plana (ses Bledes) por el faro y su personal que ha introducido salamanquesas.

Algunos islotes son refugios de aves marinas (a menudo gaviotas) que abonan con su guano y así favorecen los nitrófitos. Así en s’Espardell crecen Chenopodium, Malva y Lavatera. Además llevan propágulos de plantas ornitócoras. Pueden llevar las aquenas de Calendula en el plumaje, los huesos de olivas en el estómago. De esa manera hay un intercambio genético entre Ibiza y los islotes en varias especies. Debe ser con las aves que ha llegado Opuntia ficus-indica, la chumbera, a s’Espardell.

Cuanto más pequeño es un islote, más intenso es el contacto de su ecosistema con el ecosistema marino alrededor. En algunas costas se acumulan hojas de Posidonia oceanica (en gran medida por ejemplo en sa Torreta) y aportan materia orgánica. Pequeños crustáceos comen de ellas y a su vez sirven de comida para las lagartijas, al final en forma de excrementos suelten nutrientes para las plantas.

La introducción de conejos a s’Espartar y de cabras a es Vedrà significa un cambio problemático para los ecosistemas de los islotes. Por lo general, los principales herbívoros de los islotes son las lagartijas que no fomentan la erosión como las cabras. Hay pocos islotes con vegetación que carecen de lagartijas, como la Illa d’Aigua Dolça delante de es Pujols.

Caracoles endémicos, las islas más altas y literatura abajo

Illeta Grossa de Porroig, al fons / en el fondo / im Hintergrund / in the background: Illeta Petita
Sa Torreta, vista des de / vista desde / betrachtet von / viewed from s’Espalmador

Deutsch: Kleine Inseln

Ibiza und der Norden Formenteras sind von einer großen Zahl von kleinen Inseln (Eilanden) und von Klippen umgeben, die Ökosysteme reduzierter Dimensionen beherbergen, besonders sensible Ökosysteme.

Die Spannweite reicht von Klippen, die regelmäßig überflutet werden und kein Landleben tragen können, bis zur sicher spektakärsten der kleinen Inseln in den Balearen: es Vedrà. Mit einer Höhe von 382 m ist es die dritthöchste Insel der Balearen, höher als Dragonera und Menorca, fast doppelt so hoch wie Formentera (das 192 m hoch ist), innerhalb der Pityusen nur von Ibiza übertroffen (475 m). Und es ist das einzige Vorkommen von Euphorbia dendroides in den Pityusen. Und es gibt einige mit Ibiza gemeinsame Spezialitäten wie Silene hifacensis und Osyris lanceolata.

Einige Klippen (wie etwa es Dau Gros und Esponja vor der Platja den Bossa) haben nicht mehr Pflanzen als Limonium. Andere (wie etwa Casteví, die Illa de s’Alga un die Illa des Porcs um s’Espalmador) haben die gesamte Assoziation des Limonietum ebusitani, das außer Limonium ebusitanum und eventuell einem anderen Limonium auch Crithmum maritimum und Daucus gingidium einschließt. Andere kleine Inseln tragen Sträucher und gar Bäume (wie etwa s’Espalmador und sa Conillera). Auf den noch kleineren Inseln sind die Bäume (Pinus haleppensis und Juniperus phoenicea) gewöhnlich von geringer Größe wegen der Windexposition, so auf sa Guardiola vor Portinatx.

Aufgrund der langen Trennung von Ibiza haben einige kleine Inseln ihre Endemiten. Auf der Ebene der Art sind das nur Euphorbia margalidiana auf ses Margalides und möglicherweise Santolina vedranensis auf es Vedrà. Auf der Ebene der Unterart wurden viele Endemiten beschrieben. Es gibt Autoren, die auf jeder der kleinen Inseln eine Unterart von Podarcis pityusensis sehen wollen, das hat genetisch keine Berechtigung. Aber es wurden Unterarten von Schnecken (vor allem 13 der Unterarten von Trochoidea ebusitana) und Käfern (Schwarzkäfer) für verschiedene der kleinen Inseln.

Unter den Pflanzen ist Beta maritima ssp. marcosii zu nennen, endemisch auf einigen Inseln des Westens. Dieser wilder Mangold ist sehr häufig auf der Inselgruppe, die deshalb ses Bledes heißt (“bleda” ist Mangold).

Die Art Medicago citrina gedeiht auf einigen Inseln im Westen und im Osten und außerhalb der Pityusen nur im Cabrera-Archipel und auf den Columbretes.

Ein wichtiger Faktor ist, dass es auf den kleinen Inseln weniger menschlichen Einfluss gibt als auf Ibiza und Formentera. Auf vielen gibt es keine Kaninchen, die die Vegetation verändern. Es gibt nicht viel Müll in der Natur, aber es kann in Einzelfällen wie auf ses Margalides passieren, dass die Möwen welchen hintragen.

Menschlichen Einfluss gibt es zum Beispiel: auf s’Espalmador durch die verlassenen Felder und durch die Touristen, die im Sommer in Massen kommen, oft mit wenig Respekt; auf Tagomago durch den Luxustourismus; auf na Plana (ses Bledes) durch den Leuchtturm und sein Personal, das dort Geckos eingeschleppt hat.

Einige Inseln sind Zufluchtstätten von Seevögeln (oft Möwen), die mit ihrem Guano düngen und so die Nitrophyten begünstigen. So gedeihen auf s’Espardell Chenopodium, Malva und Lavatera. Zudem tragen sie Diasporen von ornithochoren Pflanzen. Sie können Achänen von Calendula im Gefieder, Olivensteine im Magen tragen. Auf diese Weise gibt es bei mehreren Arten einen genetischen Austausch zwischen Ibiza und den vorgelagerten Inseln. Es muss mit den Vögeln sein, dass Opuntia ficus-indica, der Feigenkaktus, nach s’Espardell gelangt ist.

Je kleiner eine Insel ist, desto intensiver ist der Kontakt ihres Ökosystems mit dem umgebenden marinen Ökosystem. An einigen Küsten sammeln sich Blätter von Posidonia oceanica (in großem Maße zum Beispiel auf sa Torreta) und tragen organische Materie bei. Kleine Krebstiere fressen davon und dienen ihrerseits den Eidechsen als Nahrung, in Form von Exkrementen geben sie schließlich Nährstoffe für die Pflanzen frei.

Die Einführung von Kaninchen auf s’Espartar und von Ziegen auf es Vedrà bedeutet eine problematische Veränderung für die Ökosysteme dieser Inseln. Im Allgemeinen sind die hauptsächlichen Pflanzenfresser der kleinen Inseln die Eidechsen, die nicht wie die Ziegen die Erosion fördern. Es gibt wenige Inseln mit Vegetation, die keine Eidechsen haben, wie etwa die Illa d’Aigua Dolça vor es Pujols.

Endemische Gehäuseschnecken, die höchsten Inseln und Literatur unten

Es Vedranell, es Vedrà

English: Islets

Ibiza and the north of Formentera are surrounded by a great number of islets and cliffs, which accomodate ecosystems of reduced dimensions, especially sensitive ecosystems.

The range reaches from cliffs that are flooded regularly and cannot bear terrestrial life to the islet which sure is the most spectacular within the Balearics: es Vedrà. With a height of 382 m it is the third highest island of the Balearics, higher than Dragonera and Minorca, almost twice the height of Formentera (which is 192 m high), within the Pityuses only outmatched by Ibiza (475 m). And it is the only presence of Euphorbia dendroides within the Pityuses. And there live some specialities shared with Ibiza like Silene hifacensis and Osyris lanceolata.

Some cliffs (like es Dau Gros and Esponja in front of the Platja den Bossa) have no more plants than some Limonium. Others (like Casteví, the Illa de s’Alga and the Illa des Porcs around s’Espalmador) have the complete association of the Limonietum ebusitani, which besides Limonium ebusitanum and some other Limonium includes Crithmum maritimum and Daucus gingidium. Other islets bear shrubs and even trees (like s’Espalmador and sa Conillera). On the small islets the trees (Pinus haleppensis and Juniperus phoenicea) are usually of a small size due to the wind exposition, for example on sa Guardiola in front of Portinatx.

Due to the long separation from Ibiza, some islets have their endemic taxons. On a level of endemic species there are only Euphorbia margalidiana on ses Margalides and possibly Santolina vedranensis on es Vedrà. On a subspecies level there have been described quite a few endemic subspecies. Some authors want to see a subspecies of Podarcis pityusensis on every islet, which has no genetical justification. But there have been described endemic subspecies of snails (mainly 13 of the subspecies of Trochoidea ebusitana) and beetles (darkling beetles) for several islets.

Among the plants, Beta maritima ssp. marcosii is to be mentioned, endemic to some islet of the west. That wild chard is very frequent in the islet group that for that reason bears the name ses Bledes (“bleda” is chard).

The species Medicago citrina grows on some islets of the west and east and outside the Pityuses only in the archipelago of Cabrera and on the Columbretes.

An important factor is that there is less human influence on the islets than on Ibiza and Formentera. On many islets there are no rabbits, which alternate the vegetation. There is not much rubbish in nature, it can however happen in some special case like on ses Margalides that the seagulls take rubbish there.

Human influence is there for example: on s’Espalmador because of the abandoned fields and of tourists who come in masses in summer, often with little respect; on Tagomago because of the luxury tourism; on na Plana (ses Bledes) because of the lighthouse and its personnel, which have introduced geckos.

Some islets are refuges of sea-birds (often seagulls), which fertilize with their guano and therefore favour the nitrophytes. So on s’Espardell there grow Chenopodium, Malva and Lavatera. Moreover they carry propagules of ornithochore plants. They can carry the achenes of Calendula in their feathers, the pits of olives in the stomach. That way htere is a genetic interchange between Ibiza and the islets in some species. It must be with the birds that Opuntia ficus-indica, the prickly pear cactus, arrived to s’Espardell.

The smaller an islet is, the more intense is the contact of its ecosystem with the surrounding marine ecosystem. On some coasts the leaves of Posidonia oceanica accumulate (in great dimensions for example on sa Torreta) and contribute organic matter. Little crustaceans eat of them and themselves serve as food for the lizards, finally in form of excrements emit nutrients for the plants.

The introduction of rabbits to s’Espartar and of goats to es Vedrà means a problematic change for the ecosystems of the islets. Usually the main herbivores of the islets are the lizards, which do not support the erosion like the goats do. There are few islets with vegetation that do not have lizards, like the Illa d’Aigua Dolça in front of es Pujols.

Endemic snails, the highest islands and literature below

Sa Xanga (Illa de Sal Rossa)
Illa des Penjats

Caragols endèmics / Caracoles endémicos / Endemische Schnecken / Endemic snails

Trochoidea ebusitana vedrae (es Vedrà), Trochoidea ebusitana vedranellensis (es Vedranell), Trochoidea ebusitana calasaladae (Illeta de Cala Salada), Trochoidea caroli espartariensis (s’Espartar, s’Espardell de s’Espartar), Iberellus companyonis pithyusensis (ses Bledes) Trochoidea ebusitana conjugens (Escull Vermell, ses Bledes), Trochoidea ebusitana scopulicola (Na Plana, ses Bledes), Trochoidea ebusitana margaritae (ses Margalides), Trochoidea ebusitana calderensis (s’Encalders), Trochoidea ebusitana mesquidae (Illa de sa Mesquida), Trochoidea ebusitana muradae (Illa Murada), Trochoidea ebusitana hortae (Illot de s’Hort), Trochoidea ebusitana canae (Illa des Canar), Trochoidea ebusitana cisternasi (Illa Grossa de Santa Eulària), Trochoidea caroli alegriae (Illeta Grossa de Porroig)

Les illes més altes / Las islas más altas / Die höchsten Inseln / The highest islands

Eivissa / Ibiza  475 m

es Vedrà  382 m

Formentera  192 m

es Vedranell  128 m

Tagomago  114 m

sa Conillera  69 m

Illa des Bosc  67 m

s’Espartar  50 m

ses Margalides  45 m

Illa Murada  34 m

(Font / Fuente / Quelle / Source: Cirer/Serapio 2015)

Literatura

Cirer, Antònia Maria i Jordi Serapio: Eivissa i Formentera. Sargantanes i illes. Eivissa 2015.

Institut d’Estudis Baleàrics: Ecologia d’illes. Palma de Mallorca 1999.

S’Espartar, darrere / detrás / dahinter / behind it: ses Bledes

Enllaç extern / Enlace externo / Externer Link / External link

Fotos d’illots pitiüsos