Homo sapiens

Homo sapiens (Hominidae)

Homa sapiens: escombraries / basura / Müll / rubbish

Català

Algú sap perquè Carl von Linné ens va regalar als éssers humans l’atribut “sapiens”, és a dir, “savi”, “qui sap”? Veiem les escombraries per tot arreu (o els fems com hi diuen a Eivissa). Veiem vaixells llançant les àncores a les praderies de posidònia. Veiem consumidors comprant carn de ramaderia industrial, productes de soia de grans camps devastadors a Argentina, maduixes fora de temporada procedents de grans hivernacles amb molt consum d’energia… Ens podem dir “Homo irrespectuosus” (o en millor llatí: “Homo invenerabundus“) o “Homo brutus” (“irracional”). Avui en dia “Homo polluens” podria ésser adequat. Però ja es parla prou de la destructivitat humana i amb la misantropia (l’odi cap als humans) no es resol cap problema, només es provoca resignació.

L’ésser humà (a vegades anomenat “home” bé que aquesta paraula també es fa servir limitada al mascle adult) és una espècie de simi (bé que molts individus per presumptuositat es neguen a acceptar que són simis) que té poblada l’illa d’Eivissa des de fa més de dos mil·lenis, amb interrupcions també Formentera (des del 1697 sense interrupció). Sobretot a l’estiu arriben molts simis d’aquesta espècie com a animals migratoris, molts visiten també l’illot de s’Espalmador. És l’única espècie de simi a les Balears.

La ciència de les relacions entre les plantes i els humans és l’etnobotànica. Aquí llancem-hi una ullada a l’ecologia humana.

Hi ha gent sense gaire relació amb l’ecologia que pensa que tota influència humana és només negativa quant a l’ecologia. Els ecòlegs i en particular els geobotànics no ho solem veure amb tanta negativitat. Els humans també hem contribuït a uns ecosistemes valuosos. Per descomptat, la naturalesa podria viure sense humans igual que sense pins o sense sargantanes. Tanmateix, com que ja hi som i no volem desaparéixer de la Terra, millor podem parlar de coses constructives que hem creat dins la naturalesa i el medi ambient.

Hi ha plantes que busquen la proximitat de l’ésser humà, els hemeròfits o les plantes sinantròpiques, com ara Urtica (ortiga), Capparis spinosa (taperera), Hyoscyamus albus (herba queixalera), Senecio vulgaris…, també animals sinantròpics com ara la sargantana Podarcis pityusensis i l’ocell Erithacus rubecula (pit-roig, en eivissenc: gavatxet-roig). Unes quantes espècies són a les Pitiüses només gràcies a l’ésser humà, com ara Prunus dulcis (ametller), Ceratonia siliqua (garrover), Ficus carica (figuera), Triticum aestivum (blat, inclosa la xeixa), Oxalis pes-caprae (vinagrella), Veronica persica, Arundo donax (canya), gairebé tots els neòfits i arqueòfits, també animals com la cabra i la geneta.

Uns ecosistemes antropògens (és a dir, fets per humans) amb gran biodiversitat són els horts ecològics i més que res els pastos extensius. Amb aquells contrarestem una mica algunes accions destructives. També els murs de pedra poden ésser uns ecosistemes de cert valor. I l’apicultura fomenta certes espècies de plantes per augmentar el nombre dels seus pol·linitzadors.

Així, si tractem de rebutjar productes d’agricultura intensiva i de ramaderia industrial i preferim productes de temporada d’agricultura i horticultura ecològiques i locals i de ramaderia de past, també local, podem ésser factors constructius com ho són els pins i les sargantanes. Si per exemple en comptes de sabó industrial amb productes de petroli comprem sabó artesanal (n’hi ha varis productors a Eivissa), en comptes de soia d’Argentina mengem formatge de cabres locals i sobrassada de porcs tinguts a l’aire lliure, contribuïm a la nostra biodiversitat. Hem de tenir en compte, però, que de carn de producció sostenible no n’hi ha quantitas il·limitades, cal menjar-ne amb moderació. (Per als que desconeixin el principi de la moderacío, pot ésser una opció no menjar res de carn, també per a joves en el procés de trobar-se a sí mateixos, per als altres no és necessari.)

També podem fer servir plantes silvestres que coneixem gràcies a aquesta web. (Jo bec molta infusió d’herbes silvestres.) Hem de recullir amb respecte i sensibilitat per no posar en perill una població de plantes. Amb tot això hem d’ésser realistes, no podem alimentar tota la població d’Eivissa i Formentera amb productes locals però mentre hi hagi verdures ecològiques locals que no es venen, algo va malament.

Si sustituïm una gran part dels cotxes per bicicletes, produïm no només menys gasos tòxics sinó també fa falta menys espai asfaltat i nosaltres mateixos tenim més relació amb la naturalesa al voltant nostre. (Jo per moure’m amb bicicleta per tota Eivissa i també per Formentera veig molt de la naturalesa al costat de les carreteres i per tant entenc més de la geobotànica local.) Això, per descomptat, requereix una alimentació equilibrada, respectant la naturalesa omnívora de la nostra espècie, escoltant al nostre cos i no pas als nutricionistes. Sempre hi ha excepcions però la majoria d’humans amb una alimentació desequilibrada (grans carnívors, vegans i semblants) solen ésser massa dèbils per a moure’s molt amb força muscular i així depenen en forma elevada de carburants fòssils. Abans de l’arribada dels turistes amb els diners, els eivissencs no es podien permetre doctrines alimentícies del “Homo consumens“, havien de menjar això que tenien i havien de quedar forts per a la feina.

Procurem que Linné tingués raó i ens mereixem el nom Homo sapiens! Respectem la naturalesa! Siguim una part constructiva d’ella com ho són els pins i les sargantanes!

Gràcies per la vostra atenció!

Obra d’un imbècil / Obra de un imbécil / Werk eines Dummkopfes / Work of an imbecile

Castellano

¿Alguien sabe por qué Carl von Linné (Carlos Linneo) nos regaló a los seres humanos el atributo “sapiens”, es decir, “sabio”, “quien sabe”? Vemos la basura por todas partes. Vemos barcos echando las anclas en las praderas de posidonia. Vemos consumidores comprando carne de ganadería industrial, productos de soja de grandes campos devastadores en Argentina, fresas fuera de temporada procedentes de grandes invernaderos con mucho consumo de energía… Podemos llamarnos “Homo irrespectuosus” (o en mejor latín: “Homo invenerabundus“) u “Homo brutus” (“irracional”). Hoy en día “Homo polluens” podría ser apto. Pero ya se habla suficiente de la destructividad humana y con la misantropía (el odio hacia los humanos) no se resuelve ningún problema, solo se provoca resignación.

El ser humano (a veces llamado “hombre” aunque esta palabra se usa también limitada al macho adulto) es una especie de simio (aunque muchos individuos por presuntuosidad se niegan a aceptar que son simios) que tiene poblada la isla de Ibiza desde hace más de dos milenios, con interrupciones también Formentera (desde 1697 sin interrupción). Sobre todo en verano llegan muchos simios de esta especie como animales migratorios, muchos visitan también el islote de s’Espalmador. Es la única especie de simios en las Baleares.

La ciencia de las relaciones entre las plantas y los humanos es la etnobotánica. Aquí echemos un vistazo a la ecología humana.

Hay gente sin mucha relación con la ecología que piensa que toda influencia humana es solo negativa en cuanto a la ecología. Los ecólogos y en particular los geobotánicos no lo solemos ver con tanta negatividad. Los humanos también hemos contribuido a unos ecosistemas valiosos. Por supuesto, la naturaleza podría vivir sin humanos igual que sin pinos o sin lagartijas. Sin embargo, como ya estamos y no queremos desaparecer de la Tierra, mejor podemos hablar de cosas constructivas que hemos creado en la naturaleza y el medio ambiente.

Hay plantas que buscan la cercanía del ser humano, los hemerófitos o las plantas sinantrópicas, como Urtica (ortiga), Capparis spinosa (alcaparrera), Hyoscyamus albus (beleño blanco), Senecio vulgaris…, también animales sinantrópicos como la lagartija Podarcis pityusensis y el pájaro Erithacus rubecula (petirrojo). Unas cuantas especies están en las Pitiusas solo gracias al ser humano, como Prunus dulcis (almendro), Ceratonia siliqua (algarrobo), Ficus carica (higuera), Triticum aestivum (trigo, incluida la xeixa), Oxalis pes-caprae (vinagrillo), Veronica persica, Arundo donax (caña), casi todos los neófitos y arqueófitos, también animales como la cabra y la gineta.

Unos ecosistemas antropógenos (es decir, hechos por humanos) con gran biodiversidad son los huertos ecológicos y más que nada los pastos extensivos. Con ésos contrarrestamos un poco algunas acciones destructivas. También los muros de piedra pueden ser unos ecosistemas de cierto valor. Y la apicultura fomenta ciertas especies de plantas por aumentar el número de sus polinizadores.

Así, si tratamos de rechazar productos de agricultura intensiva y de ganadería industrial y preferimos productos de temporada de agricultura y horticultura ecológicas y locales y de ganadería de pasto, también local, podemos ser factores constructivos como lo són los pinos y las lagartijas. Si por ejemplo en vez de jabón industrial con productos de petróleo compramos jabón artesanal (hay varios productores en Ibiza), en vez de soja de Argentina comemos queso de cabras locales y sobrasada de cerdos tenidos al aire libre, contribuimos a nuestra biodiversidad. Tenemos que tener en cuenta, sin embargo, que carne de producción sostenible no hay en cantidades ilimitadas, hay que comerla con moderación. (Para los que desconozcan el principio de la moderación, puede ser una opción no comer nada de carne, también para jóvenes en el proceso de encontrarse a sí mismos, para los demás no es necesario.)

También podemos usar plantas silvestres que conocemos gracias a esta web. (Yo bebo mucha infusión de hierbas silvestres.) Tenemos que recoger con respecto y sensibilidad para no poner en peligro una población de plantas. Con todo eso tenemos que ser realistas, no podemos alimentar toda la población de Ibiza y Formentera con productos locales pero mientras haya verduras ecológicas locales que no se venden, algo va mal.

Si sustituimos una gran parte de los coches por bicicletas, producimos no solo menos gases tóxicos sino también hace falta menos espacio asfaltado y nosotros mismos tenemos más relación con la naturaleza que nos rodea. (Yo por moverme en bicicleta por toda Ibiza y también por Formentera veo mucho de la naturaleza al lado de las carreteras y por tanto entiendo mejor la geobotánica local.) Eso, por supuesto, requiere una alimentación equilibrada, respectando la naturaleza omnívora de nuestra especie, escuchando a nuestro cuerpo y no a los nutricionistas. Siempre hay excepciones pero la gran mayoría de humanos con una alimentación desequilibrada (grandes carnívoros, veganos y parecidos) suelen ser demasiado débiles para moverse mucho con fuerza muscular y así dependen en forma elevada de carburantes fósiles. Antes de la llegada de los turistas con el dinero, los ibicencos no se podían permitir las doctrinas alimenticias del “Homo consumens“, tenían que comer lo que tenían y tenían que quedar fuertes para el trabajo.

Procuremos que Linné tuviera razón y nos merezcamos el nombre Homo sapiens! ¡Respectemos la naturaleza! ¡Sigamos una parte constructiva de ella como lo son los pinos y las sargantanas!

¡Gracias por vuestra atención!

Ecosistema antropogen / Ecosistema antropógeno / Anthropogenes Ökosystem / Anthropogenic ecosystem

Deutsch

Weiß jemand, warum Carl von Linné uns das Attribut “sapiens” schenkte, das heißt, “weise”, “wissend”? Wir sehen den Müll überall. Wir sehen Schiffe, die ihre Anker in die Seegraswiesen werfen. Wir sehen Konsumenten, die Fleisch aus Massentierhaltung, Produkte aus Soja von großen, verheerenden Feldern in Argentinien, Erdbeeren außerhalb der Saison aus großen Gewächshäusern mit viel Energiekonsum kaufen … Wir können uns “Homo irrespectuosus” nennen (oder in besserem Latein: “Homo invenerabundus“) oder “Homo brutus” (“irrational”). Heutzutage könnte “Homo polluens” passen. Aber es wird schon genug von der menschlichen Destruktivität gesprochen, und mit Misanthropie (Hass auf die Menschen) löst man kein Problem, man ruft nur Resignation hervor.

Der Mensch ist eine Art der Affen (obwohl viele Individuen sich aus Hochnäsigkeit weigern, anzuerkennen, dass sie Affen sind), die die Insel Ibiza seit mehr als zwei Jahrtausenden besiedelt hat, mit Unterbrechungen auch Formentera (seit 1697 ohne Unterbrechung). Vor allem im Sommer kommen viele Affen dieser Art als Wandertiere, viele besuchen auch die kleine Insel s’Espalmador. Er ist die einzige Affenart auf den Balearen.

Die Wissenschaft von den Beziehungen zwischen Pflanzen und Menschen ist die Ethnobotanik. Werfen wir hier einen Blick auf die Humanökologie.

Es gibt Menschen ohne viel Beziehung zur Ökologie, die denken, alle menschlichen Einflüsse seien nur negativ in Bezug auf die Ökologie. Wir Ökologen und insbesondere Geobotaniker sehen das gewöhnlich nicht mit derselben Negativität. Wir Menschen haben auch zu wertvollen Ökosystemen beigetragen. Natürlich könnte die Natur ohne Menschen leben, ebenso wie ohne Kiefern oder ohne Eidechsen. Jedoch, da wir schon hier sind und nicht von der Erde verschwinden wollen, sprechen wir lieber über konstruktive Dinge, die wir in Natur und Umwelt geschaffen haben.

Es gibt Pflanzen, die die Nähe des Menschen suchen, die Hemerophyten oder Kulturfolger unter den Pflanzen, wie etwa Urtica (Brennnessel), Capparis spinosa (Kaper), Hyoscyamus albus (Weißes Bilsenkraut), Senecio vulgaris …, auch Tiere können Kulturfolger sein,  wie die Eidechse Podarcis pityusensis und der Vogel Erithacus rubecula (Rotkehlchen). Einige Arten sind nur dank des Menschen auf den Pityusen, wie etwa Prunus dulcis (Mandelbaum), Ceratonia siliqua (Johannisbrotbaum), Ficus carica (Feigenbaum), Triticum aestivum (Weizen, einschließlich der Xeixa), Oxalis pes-caprae (Kap-Sauerklee), Veronica persica, Arundo donax (Pfahlrohr), fast alle Neophyten und Archäophyten, auch Tiere wie die Ziege und die Ginsterkatze.

Anthropogene (das heißt menschengemachte) Ökosysteme mit großer Biodiversität sind die ökologischen Gemüsegärten und besonders die Extensivweiden. Damit bieten wir einigen destruktiven Handlungen etwas entgegen. Auch die Steinmauern können Ökosysteme mit einem gewissen Wert sein. Und die Imkerei fördert gewisse Pflanzenarten, indem sie die Anzahl ihrer Bestäuber erhöht.

Wenn wir also versuchen, Produkte aus intensiver Landwirtschaft und Massentierhaltung zu verwerfen und dafür saisonale Produkte aus lokaler biologischer Landwirtschaft und lokalem biologischem Gemüsebau sowie aus lokaler Weideviehaltung vorziehen, können wir konstruktive Faktoren sein, wie es die Kiefern und Eidechsen sind. Wenn wir beispielsweise statt industrieller Seife mit Erdölprodukten lieber handwerkliche Seife kaufen (es gibt auf Ibiza mehrere Hersteller), statt Soja aus Argentinien lieber Käse von lokalen Ziegen und Sobrassada von Schweinen aus Freilandhaltung essen, tragen wir zu unserer Biodiversität bei. Wir müssen dabei berücksichtigen, dass Fleisch aus nachhaltiger Produktion nicht unbegrenzt zur Verfügung steht, man muss es mit Mäßigung essen. (Für diejenigen, die das Prinzip der Mäßigung nicht kennen, kann es auch eine Option sein, gar kein Fleisch zu essen,  ebenso für junge Menschen im Selbstfindungsprozess, für andere ist das nicht nötig.)

Wir können auch Wildpflanzen nutzen, die wir dank dieser Website kennen. (Ich trinke viel Tee aus Wildkräutern.) Wir müssen mit Respekt und Gefühl sammeln, damit wir eine Pflanzenpopulation nicht in Gefahr bringen. Bei alledem müssen wir realistisch sein, wir können nicht die ganze Bevölkerung Ibizas und Formenteras mit lokalen Produkten ernähren, aber solange es lokales biologisches Gemüse gibt, das nicht verkauft wird, läuft etwas schief.

Wenn wir einen großen Teil der Autos durch Fahrräder ersetzen, erzeugen wir nicht nur weniger giftige Gase, sondern es sind auch weniger asphaltierte Flächen nötig, und wir selbst haben eine engere Beziehung zur Natur um uns herum. (Da ich mich mit dem Rad über ganz Ibiza und auch über Formentera bewege, sehe ich mehr von der Natur am Straßenrand und verstehe die lokale Geobotanik besser.)  Das erfordert selbstredend eine ausgewogene Ernährung, die die Natur unserer Art als Allesfresser respektiert, wobei wir auf unseren Körper hören sollten, nicht auf Ernährungsberater. Es gibt immer Ausnahmen, aber die allermeisten Menschen mit einer einseitigen Ernährung (große Fleischesser, Veganer und ähnliche) sind meist zu schwach, sich viel mit Muskelkraft zu bewegen und hängen in erhöhter Weise von fossilen Brennstoffen ab. Vor der Ankunft der Touristen mit dem Geld konnten sich die Ibizenker keine Ernährungslehren des “Homo consumens” leisten, sie mussten das essen, was sie hatten, und sie mussten stark bleiben für die Arbeit.

Sorgen wir dafür, dass Linné recht hatte und wir den Namen Homo sapiens verdienen! Respektieren wir die Natur! Seien wir weiterhin ein konstruktiver Teil von ihr, so wie es die Kiefern und Eidechsen sind!

Danke für die Aufmerksamkeit!

Plantació de ceps / Plantación de parras / Rebenpflanzung / Grape vine plantation

English

Does anybody know why Carl von Linné gave us humans as a present the attribute “sapiens”, which means “wise”, “knowing”? We see the garbage everywhere, We sea ships casting their anchors in meadows of seagrass. We see consumers buying meat from livestock mass-production, products of soya from large, devastating fields in Argentina, strawberries outside their season from big greenhouses with lots of energy consumption … We can call ourselves “Homo irrespectuosus” (or in better Latin: “Homo invenerabundus“) or “Homo brutus” (“irrational”). Nowadays “Homo polluens” could suit well. But it is spoken enough about the human destructivity and misanthropy (hatred against humans) does not solve any problem, it only evokes resignation.

The human being (sometimes called “man” although this word is also used confined to an adult male) is a species of ape (although many individuals due to their snootiness refuse to accept that they are apes), which have been keeping the island of Ibiza inhabited for more than two millennia, with interruptions also Formentera (since 1697 without interruption). Mainly in summer many apes of this species arrive as migratory animals, many also visit the islet of s’Espalmador. It is the only species of ape on the Balearics.

The science of the relationships between plants and humans is ethnobotany. Let’s cast a glance here at human ecology.

There are people without much relationship with ecology who thin that all human influence is only negative when coming to ecology. We ecologists – and geobotanists in particular – do not usually see it with the same negativity. We human beings have also contributed to worthy ecosystems. Of course nature could live without humans, same as without pines or without lizards. However, as we are here already and do not want to disappear from Earth, we better speak about constrctive things that we have created in nature and environment.

There are plants that search for closeness to the human being, the hemerophytes or synanthropic plants, like Urtica (stinging nettle), Capparis spinosa (caper), Hyoscyamus albus (white henbane), Senecio vulgaris …, there are also synanthropic animals like the lizard Podarcis pityusensis and the bird Erithacus rubecula (robin). Quite a few species are on the Pityuses only thanks to the humans, like Prunus dulcis (almond-tree), Ceratonia siliqua (carob-tree), Triticum aestivum (wheat, including xeixa), Ficus carica (fig-tree), Oxalis pes-caprae (cape oxalis), Veronica persica, Arundo donax (giant cane), almost all the neophytes and archaeophytes, also animals like the goat and the genet.

Anthropogenic (that means human-made) ecosystems with a great biodiversity are the ecological horticultural gardens and especially the extensive pastures. With them we counter some destructive actions. Also the stone walls can be ecosystems with a certain worth. And beekeeping supports certain plant species by increasing the number of their pollinators.

So if we try and reject products from intensive agriculture and livestock mass-production and prefer seasonal products from local organic agriculture and horticulture and from local pasture livestock economy, we can be constructive factors, just like the pines and lizards are. If for example instead of industrial soap with petrol products we buy craft soap (there are several producers on Ibiza), instead of soya from Argentina we eat cheese from local goats and sobrassada from pigs kept in the open air, we contribute to our biodiversity. We must take into account that meat from sustainable production is not available in unlimited amounts, we must eat them with moderation. (For those who do not know the principle of moderation, it can be an option not to eat any meat, the same for young people in the process of self-finding, for others it is not necessary.)

We can also use wild plants we know thanks to this website. (I drink a lot of tea from wild herbs.) We have to collect with respect and sensitivity not to put in danger a plant population. With all that we have to be realistic, we cannot feed the whole population of Ibiza and Formentera on local products but as long as there are local organic vegetables that cannot be sold, something is going wrong.

If we substitute a great part of the cars with bicycles, we not only produce less toxic gases, we also reduce the asphalted surfaces necessary for traffic and we ourselves have a closer relationship with the surrounding nature. (As for me, as I move around all of Ibiza and also around Formentera by bicycle, I see more of the nature beside the roads and so understand the local geobotany better.) That requires of course a balanced diet, respecting the onivorous nature of our species, listening to our bodies, not to nutritionists. There are always exceptions but most humans with an imbalanced diet (big meat-eaters, vegans and the like) are mostly too week to move a lot with muscle force and thus depend to a higher degree on fossile fuels. Before the arrival of the tourists and their money the Ibicencans could not afford the nutrition teaching of the “Homo consumens“, they had to eat what they had and had to stay strong for work.

Let’s take effort that Linné was right and we deserve tha name Homo sapiens! Let’s respect nature! Let’s go on being a constructive part of her, just like pines and lizards are!

Thank you for your attention!

Ecosistema de past / Ecosistema de pasto / Weideökosystem / Pasture ecosystem

Nom / Nombre / Name

Homo sapiens L.