Formes vitals

Gladiolus illyricus: geòfit / geófito / Geophyt / geophyte

Català: Forma vital

Les plantes s’agrupen segons la seva estratègia de passar l’estació adversa (hivern, estació seca) en formes vitals. Per a això és important la posició del seu meristema (punt de creiximent).

Una planta amb el meristema dins la terra es diu geòfit. Geòfits són per exemple les plantes amb bulbs o tubercles com les espècies d’Allium i Muscari, també Solanum tuberosum.

Una planta amb el meristema a l’aigua és un hidròfit, com Nasturtium officinale (créixec) i Posidonia oceanica (“alga”). Hidròfits i geòfits també es diuen criptòfits.

Una planta amb el meristema directament sobre el sòl és un hemicriptòfit. Les plantes amb rosetes solen ésser hemicriptòfits, com ara Cichoria intybus (cama-roja) i Plantago lanceolata (plantatge de fulles estretes). Un altre hemicriptòfits es Ferula communis (canyaferla).

Una planta (un petit arbust) amb el meristema fins a uns 25 cm és un camèfit. A través d’aquest creixement baix es protegeixen del vent. Això és el cas amb moltes plantes de les costes, per exemple les espècies perennes de Limonium (saladina). Fins i tot plantes que solen ésser més altes, en llocs esposats com el Cap de Barbaria queden camèfits. Algunes plantes típiques de la garriga són camèfits, com ara Thymbra capitata (frígola) i Micromeria inodora.

Un arbust o un arbre amb el meristema més damunt és un faneròfit. Aquest grup inclou per exemple Pinus (pi), Quercus (coscoll i alzina), Juniperus (ginebre i savina), Rosmarinus officinalis (romaní), Cneorum tricoccon (escanyacabres). Per als faneròfits amb arrels profones l’estiu sec no és una estació adversa, l’hivern ho és per a algunes espècies, per tant perden les fulles, com ara Vitex agnus-castus (alòs) i Ficus carica (figuera). Es pot distingir segons l’altura entre nanofaneròfits, mesofaneròfits i macrofaneròfits, però no hi ha unanimitat sobre això.

Les lianes, millor que separar-les com a un grup apart, s’integren en el grup que els correspon, per exemple Tamus communis és un geòfit, Smilax aspera (arínjol) és un faneròfit.

Una planta anual que sobreviu l’estació adversa (a les Pitiüses l’estiu) només com a llavor, és un teròfit. Hi ha molts teròfits entre les herbes dels camps, com ara Senecio vulgaris i Calendula arvensis (llevamà). Hi ha teròfits a la garriga, com Lotus edulis, Centaurium pulchellum, Linum strictum.

Calendula arvensis: teròfit / terófito / Therophyt / therophyte

Castellano: Forma vital

Las plantas se agrupan según su estrategia de pasar la estación adversa (invierno, estación seca) en formas vitales. Para eso es importante la posición de su meristema (punto de crecimiento).

Una planta con el meristema en la tierra se llama geófito. Geófitos son por ejemplo las plantas con bulbos o tubérculos como las especies de Allium y Muscari, también Solanum tuberosum.

Una planta con el meristema en el agua es un hidrófito, como Nasturtium officinale y Posidonia oceanica. Hidrófitos y geófitos también se llaman criptófitos.

Una planta con el meristema directamente sobre el suelo es un hemicriptófito. Las plantas con rosetas suelen ser hemicriptófitos, como Cichoria intybus y Plantago lanceolata. Otro hemicriptófito es Ferula communis.

Una planta (un pequeño arbusto) con el meristema hasta unos 25 cm es un caméfito. A través de este crecimiento bajo se protegen del viento. Esto es el caso en muchas plantas de las costas, por ejemplo las especies perennes de Limonium. Incluso plantas que suelen ser más altas, en lugares expuestos como el Cap de Barbaria quedan caméfitos. Algunas plantas típicas de la garriga son caméfitos, como Thymbra capitata y Micromeria inodora.

Un arbusto o un árbol con el meristema más arriba es un fanerófito. Este grupo incluye por ejemplo Pinus, QuercusJuniperus, Rosmarinus officinalisCneorum tricoccon. Para los fanerófitos con raíces profundas el verano seco no es una estación adversa, el invierno lo es para algunas especies, por tanto pierden las hojas, como Vitex agnus-castus y Ficus carica. Se puede distinguir según la altura entre nanofanerófitos, mesofanerófitos y macrofanerófitos, pero no hay unanimidad sobre eso.

Las lianas, mejor que separarlas como un grupo aparte, se integran en el grupo que les corresponde, por ejemplo Tamus communis es un geófito, Smilax aspera es un fanerófito.

Una planta anual que sobrevive la estación adversa (en las Pitiusas el verano) sólo como semilla, es un terófito. Hay muchos terófitos entre las hierbas de los campos, como Senecio vulgaris y Calendula arvensis. Hay terófitos en la garriga, como Lotus edulis, Centaurium pulchellum, Linum strictum.

Pinus pinea: faneròfit / fanerófito / Phanerophyt / phanerophyte

Lebensform

Die Pflanzen werden nach ihrer Strategie, die ungünstige Jahreszeit (Winter, Trockenzeit) zu überdauern, klassifiziert. Dafür ist wichtig, wo sich der Wachstumspunkt befindet.

Eine Pflanze mit dem Wachstumspunkt in der Erde heißt Geophyt. Geophyten sind zum Beispiel die Pflanzen mit Zwiebeln oder Knollen wie die Arten von Allium und Muscari, auch Solanum tuberosum.

Eine Pflanze mit dem Wachstumspunkt im Wasser ist ein Hydrophyt, wie Nasturtium officinale und Posidonia oceanica. Hydrophyten und Geophyten werden auch als Kryptophyten bezeichnet.

Eine Pflanze mit dem Wachstumspunkt unmittelbar über dem Boden ist ein Hemikryptophyt. Rosettenpflanzen sind zumeist Hemikryptophyten, wie Cichoria intybus und Plantago lanceolata. Ein anderer Hemikryptophyt ist Ferula communis.

Eine Pflanze (ein Zwergstrauch) mit dem Wachstumspunkt bis etwa 25 cm hoch ist ein Chamaephyt. Durch dieses niedrige Wachstum schützen sie sich vor dem Wind. Das ist so bei vielen Pflanzen der Küsten, zum Beispiel den mehrjährigen Arten von Limonium. Selbst Pflanzen, die gewöhnlich höher wachsen, bleiben an exponierten Orten wie dem Cap de Barbaria Chamaephyten. Einige typische Pflanzen der Garrigue sind Chamaephyten, so Thymbra capitata und Micromeria inodora.

Ein Strauch oder ein Baum mit höher gelegenem Wachstumspunkt ist ein Phanerophyt. Diese Gruppe beinhaltet zum Beispiel Pinus, QuercusJuniperus, Rosmarinus officinalisCneorum tricoccon. Für die tiefwurzelnden Phanerophyten ist der trockene Sommer nicht die ungünstige Jahreszeit, der Winter ist es für einige Arten, daher verlieren sie ihre Blätter, wie Vitex agnus-castus und Ficus carica. Man kann auch nach der Höhe unterscheiden zwischen Nanophanerophyten, Mesophanerophyten und Makrophanerophyten, aber es gibt keine Einigkeit darüber.

Die Lianen werden, besser als dass man sie als eigene Gruppe aussondert, in die ihnen entsprechende Gruppe eingeordnet, so ist Tamus communis ein Geophyt, Smilax aspera ein Phanerophyt.

Eine einjährige Pflanze, die die ungünstige Jahreszeit nur als Samen überdauert, ist ein Therophyt. Es gibt viele Therophyten unter den Kräutern der Äcker, wie Senecio vulgaris und Calendula arvensisEs gibt Therophyten in der Garrigue, wie Lotus edulis, Centaurium pulchellum, Linum strictum.

Nasturtium officinale: hidròfit / hidrófito / Hydrophyt / hydrophyte

Life-form

The plants are classified according to their strategies to overcome the adverse season (winter, dry season). For that the position of the growth-point is important.

A plant with its growth-point in the earth is called a geophyte. Geophytes are for example the plants with bulb or tubers, like the species of Allium and Muscari, also Solanum tuberosum.

A plant with its growth-point in the water is a hydrophyte, like Nasturtium officinale and Posidonia oceanica. Hydrophytes and geophytes both are also called cryptophytes.

A plant with its growth-point just above the ground is a hemicryptophyte. Plants with rosettas are usually hemicryptophytes, like Cichoria intybus and Plantago lanceolata. Another hemicryptophyte is Ferula communis.

A plant (small shrub) with its growth-point up to about 25 cm is a chamaephyte. With this low growth they protect themselves from the wind. This holds true for many plants of the coasts, for example the perennial species of Limonium. Even plants that usually grow higher stay chamaephytes in exposed places like the Cap de Barbaria. Some typical plants of the garrigue are chamaephytes, like Thymbra capitata and Micromeria inodora.

A shrub or tree with its growth-point higher up is a phanerophyte. This group includes for instance Pinus, QuercusJuniperus, Rosmarinus officinalisCneorum tricoccon. Fot the phanerophytes with deep roots the dry summer is not the adverse season, winter for some species yes, therefore they lose their leaves, like Vitex agnus-castus and Ficus carica. It is possible to distinguish according to the height between nanophanerophytes, mesophanerophytes and macrophanerophytes, but there is no agreement on it.

The vines or lianas, rather than being separated as a group apart, are included in the group that corresponds to them, for example Tamus communis is a geophyte, Smilax aspera is a phanerophyte.

An annual plant that survives the adverse season only as a seed, is a therophyte. There are therophytes among the herbs of the fields, like Senecio vulgaris and Calendula arvensis. There are therophytes in the garrigue, like Lotus edulis, Centaurium pulchellum, Linum strictum.