This Theme Supports a Custom FrontPage

Empelt de bruixa

Empelt de bruixa

Català: Empelt de bruixa L’empelt de bruixa és una agalla organoide en plantes llenyoses. Es tracta d’un creixement de moltes ramificacions dins una zona definida de la planta. N’hi ha diferents organismes que ho provoquen, pot ser un fong, un bacteri, un virus. Als pins de les Pitiüses, sobretot Pinus halepensis, és induït per un organismeRead more about Empelt de bruixa[…]

Absurditats

Absurditats

Català: Absurditats A Eivissa com a molts altres llocs la humanitat hi fa unes quantes absurditats quant a l’ecologia per no entendre d’aquesta ciència. Quant es planta un arbre al costat del carrer, el més natural és que al voltant hi creixen plantes com Sonchus tenerrimus, Euphorbia peplus, Piptatherum miliaceum, Senecio vulgaris, Sisymbrium irio, Oxalis pes-capraeRead more about Absurditats[…]

Dunes

Dunes

Català: Dunes A moltes platges d’Eivissa, les dunes -si n’hi ha- es limiten a una petita zona a l’entrada. Al sud de l’illa, però, hi ha unes zones exteses de dunes. Al nord de Formentera n’hi ha, inclosa la famosa platja de ses Illetes. També se’n troba a l’illot de s’Espalmador. Les dunes són unsRead more about Dunes[…]

Micoriza

Micoriza

Català: Micoriza Es diu micoriza a la simbiosi d’un fong amb una arrel. La planta rep nutrients a travès del fong que aquell pren del terra amb el seu miceli extès, el fong rep assimilats de la planta. Així molts arbres i altres plantes depenen de la micoriza. L’hifa del fong pot penetrar cap aRead more about Micoriza[…]

Ramaderia

Ramaderia

Català: Ramaderia La ramaderia és una part important de l’ecologia humana d’Eivissa i Formentera. És un tema que evoca moltes emocions. Però aquí no hi és el lloc per a parlar de la ramaderia industrial i el seu impacte nociu al medi ambient. Tampoc és el lloc per a considerar diferents doctrines alimentícies i aspectes ideològics de la ramaderia. AquíRead more about Ramaderia[…]

Màquia i garriga

Màquia i garriga

Català: Màquia i garriga Per tota la zona mediterrània (incloses les regions de tota la Terra amb el mateix clima) abunden indrets on l’activitat humana ha substituït el bosc per formacions d’arbustos esclerofils (és a dir, amb fulles dures), els matorrals. Sovint, aquelles formacions són classificades com a formacions de degradació. Tanmateix, la seva biodiversitatRead more about Màquia i garriga[…]

Paràsits

Paràsits

Català: Paràsits Es diuen plantes paràsites (o parasitàries) les plantes que xuclen matèries d’altres plantes (els hostes), sovint de les seves arrels. Es distingeix: Els holoparàsits no tenen clorofil·la. Xuclen assimilats (substàncies orgàniques) d’altres plantes. No són autòtrofs com altres plantes (és a dir, produeixen les substàncies soles) sinó heteròtrofs. Algunes estan especialitzades a unaRead more about Paràsits[…]

Murs de pedra

Murs de pedra

Català: Murs de pedra Quan van arribar els fenicis i més tard els àrabs a Eivissa, no van trobar gaire superfícies planes per a fer agricultura. Així construïen terrasses que delimitaven amb murs de pedra. Encara més tard es construïen murs de pedra per delimitar terrenys a Eivissa i Formentera. En temps abans de l’arribadaRead more about Murs de pedra[…]

Foc

Foc

Català: Foc Hi ha ecosistemes adaptats a focs ocasionals -no tan freqüents com als últims anys a Eivissa. El clima mediterrani afavoreix els incendis (o cremes, en eivissenc) perquè la calor i la sequetat coincideixen en la mateixa estació, l’estiu. L’acció del foc és mineralitzar una gran part de la matèria orgànica i així fer-la disponible perRead more about Foc[…]